Cada 16 de gener et recordo; enguany fa cinc anys que ens va deixar el meu germà. El Ramon tenia paràlisi cerebral i ens feia feliços cada dia amb el seu somriure sincer. Aquest conte és un raig d’esperança, l’amor més pur, un regal.
Et trobo a faltar, però segueixes aquí amb nosaltres ✨
Desitjo que us agradi.
Saida Casanova
