lunes, 16 de abril de 2018

El llibre de la setmana XVI

Aquesta setmana prèvia a Sant Jordi, me proposat fer més recomanacions de contes molons. N'hi ha tants que no  quins triar!

Així que començo amb aquesta joieta.

Woolly, la petita mamut té fred, de Sam Childs.
La Woolly és una petita mamut que neix sense pèl i al llarg del conte la seva família busca diferents solucions per mantenir-la calentona, amb un drap de cuina, unes plomes, llana teixida...
Amb cada proposta, la petita mamut experimenta noves reaccions dels seus amics.

Una bonica història sobre diversitat i amistat i que ens atrapa des del principi amb un patró que es repeteix i fa més fàcil de seguir per als petits, a qui podem fer participar de manera activa.
A més a més, podem recopilar diferents trossets de roba per deixar tocar a l'alumnat i simular les textures que van apareixent al conte.

Us deixo amb un tastet de les boniques il·lustracions





Per @SaidaKn

domingo, 15 de abril de 2018

Montessori a casa



Segurament heu sentit parlar del mètode Montessori, o bé heu llegit alguns dels seus principis bàsics. Però aplicar metodologia Montessori, no és tan sols tindre uns materials concrets, sinó que va més enllà.

Hem de tindre en compte el respecte al nen perquè sigui ell mateix qui pren les decisions per tal de desenvolupar habilitats, autonomia i autoestima. No hem de fer als nens el que ells poden fer per si mateixos, per tant hem de respectar els diferents ritmes.

Hem de tindre present la ment absorbent dels infants, que vol dir que tenen una gran capacitat d'aprenentatge, més del que ens imaginem.

També, hem de tindre cura a l'hora de presentar els materials. Ha de ser d’una manera clara i ordenada i crear un ambient segur i apte per fomentar l'autoaprenentatge.

Per últim hem de tenir clar que, el nostre paper com adults és acompanyar en aquest procés com a observadors conscients des del respecte, l'amor i l'afecte, tot vetllant per la seguretat i el desenvolupament personal del nostre petit.

Quan vaig estudiar la metodologia de Maria Montessori em va semblar que l'infant era lliure i es desenvolupava de manera natural, activament, fent i desfent, comprovant, experimentant, treballant els sentits, la psicomotricitat, explorant l'entorn... em va captivar i esperava ser mare per posar en marxa tot allò, que havia après i a més a més afegir aspectes que m'agraden d'altres metodologies, perquè no hi ha una única manera de fer, simplement ens hem de fer la nostra pròpia.

-Llavors, què podem fer? - doncs, llegir i llegir, hi trobareu molts d'articles i llibres que us podran ser útils, per modelar el vostre estil de criança i d’educació.


Jo, avui us presento un llibre que vaig agafar de la biblioteca fa uns dies, en què ens proposa un seguit d'activitats que fàcilment podem fer amb els nostres fills i filles.






Per @SaidaKn



sábado, 14 de abril de 2018

Botelles sensorials


Les botelles sensorials ens serveixen per estimular els sentits dels nostres bebès. Quan ja comencen a estar asseguts tenen la necessitat d’explorar i descobrir l’entorn. Les botelles sensorials ens ajuden a fer-ho d’una manera senzilla i sense sobreestimuls, recordeu que com menys coses fa una joguina millor aprenentatge. 



Les podem fer fàcilment, tenim un munt de possibilitats, us convido a crear les vostres.

Primer hem de recollir el material necessari.
-botelles buides
-silicona calenta o cola per segellar les ampolles de forma segura
-purpurina
-boletes
-llegums secs
-arròs
-plomes
-paper d’alumini
-lluentons
-gomes de colors
-botons
-aigua
-oli de bebè
-colorants
-lletres
-imants
-elements de la natura... qualsevol material que ens faci gràcia o pensem que li pugui cridar l’atenció, al vostre petit.

Us recomano crear botelles ben diferents, alguna que faci soroll, les podem fer d’un sol color o bé de molts colors també de brillants, de diferent pes, de diferents temàtiques (estiu, hivern, nadal, pasqua...) botelles que representen el temps (sol, pluja...) i totes les idees que us vinguin al cap.


Us ensenyo les que li vaig fer al Max, li agrada molt jugar-hi, podria dir que són una de les seves joguines preferides.





Per @SaidaKn


lunes, 9 de abril de 2018

El llibre de la setmana XV




Feia dies que us volia presentar aquest conte, el va vindre a explicar una família, a la classe, el va explicar tan dolcet que es mereixia una entrada al bloc.

De quin color és un petó, és un llibre de Rocio Bonilla de l'Editorial Animallibres.
L'autora, ens sorprèn, fent d'il·lustradora, aconseguint un llibre il·lustrat amb una història molt bonica sobre els petons.

La Minimoni és la protagonista, és una nena a qui li agrada molt dibuixar i pintar, però mai ha pintat un petó perquè no sap de quin color potser, així que comença a fer hipòtesis amb els diferents colors. Pensa que potser són de color roig com la salsa de tomata, però després s'adona que no potser, perquè el color roig li recorda quan estem enfadats, i clar quan estem enfadats no fem petons.
D'aquesta manera, comparant els colors amb emocions i sensacions, el personatge intenta esbrinar de quin color són els petons, tot i que pel camí es trobarà amb algunes contradiccions. Però finalment s'adona que hi ha petons de molts colors.

Us convido a gaudir de la lectura d'aquest conte il·lustrat, que no us deixarà indiferent, amb el que podrem treballar molts conceptes, emocions, vocabulari, creativitat...

Així doncs, al final s'adona que hi ha petons de molts colors, i jo us pregunto, 

de quin color és el vostre petó?



jueves, 5 de abril de 2018

El porteig, una opció molt encertada



Una de les coses que em cridava molt l'atenció abans de ser mare era quan veia a mares i pares portejant els seus bebès en motxilles o mocadors. Tenia clar, que jo també ho volia fer. Per això ens vam informar de totes les possibilitats.

- La primera cosa que vam aprendre era que havia de ser ergonòmica, que vol dir que l'esquena del bebè ha de quedar en forma de C i les cames, en forma de M, tal com veiem a la següent imatge.
( si feu clic a la paraula ergonòmica, anireu directe a un post molt interessant sobre porta bebès).


Després d'investigar, vam esperar que arribes el nostre petit, perquè és molt important provar amb el bebè i veure si ens sentiem còmodes.

Finalment, vam comprar una motxilla l'Ergobaby Adapt de tela transpirable, bastant lleugera, fàcil de posar, ergonòmica, regulable i que s’adapta perfectament al cos del petit.

Us deixo uns vídeos perquè la vegeu millor.




https://youtu.be/RhmGECBam0s




https://youtu.be/TdGW4pjiKjc

Sabem que hi ha moltíssimes opcions al mercat, però estem molt contents amb l'elecció.

Un cop ens vam decidir a usar-la, vam haver de provar i practicar amb la motxilla. Tots ens haviem d'adaptar.
Al principi anàvem provant estonetes curtes a casa i semblava que al Max no li feia gràcia. Però, a poc a poc i amb la nostra persistència al petit li va començar a agradar.

Les primeres sortides portejant no van tardar a arribar i quan Max tocava la motxilla s'adormia i tot. Es trobava tan còmode que s'adormia cada cop que el posàvem.
Així, sense pressa, vam descobrir que portejar, ens encantava. Ara amb nou mesos encara portegem i continua agradant-nos molt.





viernes, 23 de marzo de 2018

Els ous de pasqua i la mona




Aquest matí hem anat al parc a buscar ous de Pasqua i a menjar-nos la mona. Són tradicions que es remunten molt enrera. Us deixo un enllaç d’un post que ho explica molt bé. Espero que us sigui útil! 🥚🐣🐥🐇🍩🌸 Bones vacances de Pasqua! 😘

https://surtdecasa.cat/ebre/blogs/l-ombra-de-les-pedres/tradicio-i-simbologia-dels-ous-de-pasquat


lunes, 19 de marzo de 2018

El llibre de la setmana XIV

Paraules dolces



Aquest és un conte que ens omple la boca de dolces i boniques paraules. Ens agrada explicar-lo a la classe, amb ell podem treballar diferents vessants de l'educació emocional.

La Lola és la protagonista i es desperta amb la boca plena de paraules dolces, té moltes ganes de dir-les als seus pares, però tenen massa coses a fer i no la poden escoltar, ni els amics, ni companys ni la mestra estan disponibles per escoltar-la.  La Lola està decebuda perquè no aconsegueix que ningú l'escolti. Al final del dia, una mica enfadada ja no pot més i comença a dir-los als seus pares quan els estima. Finalment aconsegueix buidar la boca d'aquelles paraules boniques i tendres i marxa a dormir amb l'esperança que l'endemà torni a tindre la boca plena de paraules dolces.

Estem molt acostumats que ens diguin les coses que fem malament, però poques escoltem les que fem bé. Treballem així, diferents dinàmiques per dir les coses bones d'aquells que estimem o que tenim prop.

Aquest és un conte que podem explicar a totes les edats i posar una mirada diferent tenint en compte que volem treballar. Us deixo unes dinàmiques relacionades amb el conte i el treball que he realitzat en diverses ocasions.

Dinàmica, paraules dolces:
Posar-nos en rotllana i preparar una cadira especial, ben guarnida coberta amb una tela, i triar un membre del grup. La resta pensa una paraula dolça i d'un en un, surten al seu davant per dir-li aquella paraula dolça. Podem anar fent canvis d’alumnat i repetir l’activitat. 

Paraules dolces per als papes i mames:
L'alumnat pensa una paraula dolça per al pare i una per la mare i l'escriu en un paper per regalar. Potser en forma de cor, de flor, de papallona... podem aprofitar alguna ocació especial, reunió d’aula...

Les coses que fas bé:
En un full din A-4 cadascú escriu el seu nom a la part inferior, després es passa el dull i els companys escriuen coses que fa bé aquella persona i comença per la part de dalt, quan acaba doblega el paper d'aquesta manera tapa el missatge escrit i el passa a un altre company. Quan tots han escrit arriba al remitent i pot llegir les coses que fa bé. Molts se sorprenen d'allò que els seus companys arriben a dir, amb l'alumnat de cicle mitjà va ser un èxit d'activitat.

Fer aquests tipus de dinàmiques amb persones adultes també dona uns resultats extraordinaris. 

Espero que us hagi agradat el post d’avui. 
Que tingueu un bonic dia ple de paraules dolces. 

Per @Saidakn