miércoles, 13 de diciembre de 2017

Llibre de la setmana VII


He estat uns dies sense publicar el llibre de la setmana, la tornada a la feina i el bebè no em deixa temps per escriure. Quan arriba la nit estic molt cansada i sense energia. A vosaltres també us passa, mamis?

Avui us presento un conte molt dolçet per als petits de casa. Encara no li he explicat al Max, però en tinc moltes ganes, m'imagino al seu llitet, amb les llumetes i explicant-li aquest conte.

Endevina com t’estimo, és un llibre de l’autor Sam McBratney i il.lustrat curosament per l’Anita Jeram. Una vegada més l’editorial KóKinos ens regala una meravella de conte. Un relat d'una petita llebre que intenta quantificar quan estima a la seva mare i aquesta el sorprèn dient-li com ella l'estima una mica més encara. En definitiva un amor de llibre per compartir amb els vostres petits.



Per @Saidakn

sábado, 9 de diciembre de 2017

El collit




 Us explicaré com ens va a nosaltres.
Quan en Max tenia 2 mesos i solia dormir aproximadament sobre unes 12 hores diàries repartides entre nit i dia. Es despertava per a mamar cada dues hores i de vegades es tornava a dormir, tot i que, cada vegada va anar canviant i es passava més estones despert i interactuant amb l'entorn. Ara amb cinc mesos i mig el patró de son ha canviat una mica, durant el dia fa petites dormides, a mig matí, a la migdiada, a la tarda... Però quan arriba la nit intentem seguir una rutina, bany, poca llum i a dormir aviat. Ara, aguanta unes tres hores i mitja o quatre sense despertar-se per mamar, però, després depèn de la nit és desperta més o menys vegades. Ell el que vol és està prop meu.

Durant el dia dorm a qualsevol lloc al Moisès que tenim al menjador o a la maqueta. A la nit és una altra història, amb la lactància materna vam optar pel collit de manera que dormim tots a la mateixa habitació amb la comoditat que això comporta.

- penso que se sent més protegit
- quan és desperta el sentim de seguida i quasi mai plora
- quan mama no m’he d'aixecar, per tant no em desvetllo tant i és més fàcil tornar-me a dormir
- segons diversos articles que he llegit disminueix la mort sobtada dels nadons

De fet, el collit no és una moda ni una novetat. Sempre s'ha compartit habitació amb els pares o altres membres de la família, potser per manca d'espai o comoditat. Sigui com sigui el meu germà i jo ho vam fer fins als 7 anys i no ens va anar gens malament. Després sempre vam compartir habitació tots dos.

Dormir acompanyat és un plaer i enriqueix molt la relació entre iguals i progenitors.
Suposo que cadascú ho fa de la millor manera que pot i potser les diferents circumstàncies de cada família fan que prenguem una decisió o altra.

En definitiva crec que el nadó, en aquest cas en Max gaudeix molt més del son quan hi sóc a prop i si pot dormir als meus braços millor que millor. 
Malauradament, nosaltres no podem ser-hi sempre, per tant jo sempre que puc gaudeixo de veure'l dormir prop meu, ni acostumar-se ni res quan arribi el moment de canvi ja ens acostumarem a la nova manera.

Per @Saidakn

jueves, 30 de noviembre de 2017

La tornada a la feina després de la maternitat

Demà serà un dia important la tornada a la feina després de ser mare. No serà fàcil per què deixo el meu petitet i el trobaré molt a faltar. Però començo amb il·lusió. A veure si sóc capaç de compaginar la meva vida laboral i la meva nova passió, ser mare.
Ara més que mai, comprenc que sentiu els pares quan deixeu els vostres tresorets en mans de les mestres. Som unes desconegudes, i ells el vostre bé més apreciat.
Han passat cinc mesos i deu dies. Maternitat + lactància +l'agost (el mes de vacances) i se m'ha fet molt i molt curtet.
Què en penseu dels permisos de maternitat? Són tan petits,😩 encara necessiten la seva mama. I no sé com anirà la lactància, en Max tan sols s'alimenta de llet materna i el bibe no li fa gens de gràcia. En fi ens ho podrien posar una mica més fàcil. 
Bé, súper mamis, marxo a dormir, ja us contaré com va? 😘✨✨🌙


domingo, 26 de noviembre de 2017

Un regal per a tota la vida

Avui us vull parlar de'n Carlos González. És un metge pediàtric que ha publicat diversos llibres, us parlaré d'un en especial "Un regal per a tota la vida" imprescindible per entendre i aprendre molts aspectes sobre la criança dels nostres fills, sobretot per saber-ne més sobre la lactància materna.
Si no tens clar si vols donar de pit, la lectura d'aquest llibre t'ajudarà a prendre una decisió i si n'estàs molt convençuda, t'ajudarà a resoldre dubtes que ara encara no tens, però, poden arribar.


El passat mes de maig quan encara estava embarassada del Max vaig tindre l'oportunitat d'assistir a la xerrada "Omplem de petons. Com criar els vostres fills amb amor". La veritat és, que moltes coses de què parla són de sentit comú, però de vegades, els pares no ens hem parat a pensar-ho.

Us deixo uns enllaços de diferents conferències perquè, si podeu, l'escolteu i decidiu vosaltres mateixos, us animo a llegir els seus llibres.

És important que la parella també us acompanyi en aquest procés de lectura i compartir-ho des d'abans de néixer, així ho vam fer nosaltres. Quan vam saber que esperàvem un fill vam començar a llegir diferents llibres i revistes i ens ho vam partir, d'aquesta manera tots dos ens informàvem i preníem consciència del que ens esperava. De fet, aquest llibre el va llegir primer la meva parella que jo.

Res més a gaudir-ho i bona lectura.


Per @saidakn


miércoles, 22 de noviembre de 2017

Llibre de la setmana VI


El passat dia 20 de novembre va ser el dia mundial del drets dels infants, per això, aquesta setmana us presento aquest llibre. 

Una vida com la meva, ens mostra la realitat que viuen, els nens arreu del món. No tots, gaudeixen dels mateixos privilegis que nosaltres.
 
El llibre fa un recorregut pels diferents continents comparant com viuen allà els xiquets i xiquetes i recordant quins són els drets i deures dels infants. Ho fa mitjançant espectaculars fotografies i textos molt atractius per la canalla. Un viatge a través de la mirada dels infants que tot i ser d'entorns molt diversos comparteixen la puresa de l'infáncia. 




A mi me'l va regalar la meva germana fa molts anys i des que sóc mestra l'uso quasi cada curs per celebrar el 20 de novembre. 

Ens serveix com a objecte d'estudi i com a inspiració, crea murals i treballs i sobretot per mirar més enllà.  

"Un dels principals objectius de l'educació ha de ser ampliar les finestres per les quals veiem el món. Arnold Glasow"

Per @SaidaKn

Xarxa de suport

Fa cinc mesos que va néixer en Max i ha passat molt de pressa. Sembla l'altre dia quan encara no el sabíem ni agafar en braços, però, ràpid hem vam aprendre. Al principi tot ho fèiem amb molta cura i precaució, perquè teníem un petit ésser molt fràgil entre mans, el nostre volgut i esperat fill.
No ha estat del tot fàcil com esperàvem. El primer mes és esgotador. Tot són coses noves, que s'escapen de les mans. 
Els dies passen com si fossin hores i les setmanes són vistes i no vistes. Dies frenètics amb dubtes i moltes incerteses. Sort que n'he tingut, de tindre una bona xarxa de suport.

Què és una xarxa de suport?

Doncs, és amb qui comptar, a qui preguntar, amb qui compartir i per desfogar-te si fa falta.
Està clar, que la família és primordial sobretot els primers dies, però, també ho són les persones que estan passant el mateix que tu. 
Per això, ens vam agrupar algunes conegudes, per formar la nostra pròpia xarxa de suport. 
Ara som un grup de "súper mamis" jiji si no ens ho diem nosaltres qui ho farà? 

Quasi totes, mares primerenques que hem fet, el nostre, propi post part.

Juntes, hem compartit tots els nostres neguits, nits sense dormir, còlics, tos, mocs, caques, lactància... dubtes i consultes a qualsevol hora del dia, perquè sempre hi ha algú de guàrdia. 

Hem vist créixer els nostres petits dia a dia. Ens hem ajudat i ens hem fet costat a unes a les altres. 
Amb mirada sincera, i sentiments compartits, hem fet pinya i ens ha anat molt bé.

Contenta d'haver coincidit i agraïda de tots els consells i dels ànims que conjuntament ens hem anat donant.

Cadascuna aportant allò que les caracteritza i les fa úniques, l'experiència, l'entusiasme, la positivitat, l'organització, l'alegria ... en definitiva un munt de valors afegits en aquest meravellós camí, que és la maternitat. 

Així, mamis i futures mamis us convido a formar la vostra propia xarxa de suport. 

Per @Saidakn



jueves, 16 de noviembre de 2017

El llibre de la setmana V

Com va la setmana? Com afronteu el vostre dia a dia? I com estan els més petits de casa?

És important conèixer les emocions i saber-les gestionar, però de vegades posar nom allò que ens passa no és tan fàcil com ens pensem, per això, aquesta setmana us presento "El gran llibre de les emocions" que ens dóna un cop de mà a grans i petits.

En aquest llibre, l'autor, Esteve Pujol, ens proposa una vintena de contes i relats, lligats cadascun, a una emoció. Per tant, amb aquesta lectura podem aprendre a identificar i canalitzar les nostres maneres de fer, pel que fa a les emocions i sentiments. 

Hi podem diferenciar tres parts, la primera DES DE MI... contes per treballar el ser un mateix, la ira, la por, la tristesa...

La segona part VULL ANAR... són contes que ens ajuden a trobar el camí o l'energia per continuar endavant tot i les dificultats, resistir i recuperar-se...

Per últim, la tercera part, CAP ALS ALTRES... que són relats que ens mostren com relacionar-nos i conviure amb aquells que tenim al costat, l'empatia, l'agraïment, el perdó...

Penso que és un ideal per treballar i aprofundir en cada conte, depenent de l'edat dels infants. 
Un llibre molt complet i ple de coneixements sobre les emocions. Un complement per treballar a l'aula i també a casa.

Per @Saidakn