domingo, 10 de junio de 2018

Llibre de la setmana XVIII


Després d'un més sense publicacions al bloc torno amb el llibre de la setmana. Són moltes les publicacions que tinc pendents per compartir, però no he tingut gaire temps els darrers dies així que avui aprofito per recomanar-vos un conte preciós.



L’editorial MOSQUITO ens presenta Paraules de Sirena, un conte màgic ideal per motivar a la canalla en el procés de la lectoescriptura.
És un conte de la Mia Cassanyil·lustrat amb molta cura per l'Ester Gili de la qui sóc fan de les seves làmines il·lustrades.
La protagonista és una nena, la Vilma, que viu en un poble de costa on els seus habitants són un pèl despistats i s'obliden de les paraules. Ella amb ajuda de les sirenes, descobreix la biblioteca de les paraules perdudes i la tasca que desenvolupen les sirenes al fons del mar. A partir d'aquell moment serà l'encarregada de recuperar les paraules oblidades.
Una història molt tendra acompanyada d'uns dibuixos meravellosos. No us podeu perdre aquesta joia de conte.

A més a més per a les que sou mestres us recomano explicar-lo a l'aula per provocar el desig d'escriure a l'alumnat, creant la vostra pròpia biblioteca de les paraules oblidades.
A la nostra escola va anar molt bé, els grans tenien la necessitat d'escriure i els petits buscaven l'aprovació tot intentant copiar paraules. Una molt bonica experiència que de ben segur repetiré el curs vinent.

Espero que us hagi agradat tant com a mi.

Salut.

miércoles, 9 de mayo de 2018

Baby Shower

Tot just fa un any em trobava en plena celebració. Vaig organitzar un sopar per a les meves amigues, un baby shower. Vam passar un molt bona estona, ja sabia que tardaria a poder quedar i era l'excusa perfecta per donar la benvinguda al petit Max.

Em vaig animar i vaig començar a fer decoració amb papers i les tècniques que uso per fer Scrapbook i a poc a poc em vaig anar animant. Pintant caixetes, decorant l'espai i preparant amb ajuda de les meves germanes un aperitiu ben bo.

Ingredients per un Baby Shower:
-Futurs pares (en aquest cas una mami, ja que vaig voler fer-ho tan sols amb les fèmines).

-Temàtica: bebé
-Un bon aperitiu
-Un detall per obsequiar als convidats
-Llibre de signatures (jo vaig fer unes targetetes en les que em van deixar uns missatges molt boniquets)
- i sobretot, ganes de passar-ho bé

Va ser una nit molt bonica, cadascuna de les meves amigues em va deixar un missatge per al Max. Elles també van rebre una planteta com agraïment. A més a més ens van fer uns regalets molt útils i xulos.
Tenia un parell de jocs preparats, però no vam tindre temps de jugar-hi.

Us deixo unes fotos de com va quedar.

Vosaltres vau fer alguna festa semblant abans de néixer el vostre fill o filla?


































Per @Saidakn

viernes, 27 de abril de 2018

Llibre de la setmana XVII

En l’anterior entrada al bloc us prometia una setmana de recomanacions de contes, fent un especial Sant Jordi, però finalment no em va donar temps així que aquí us deixo una nova recomanació del llibre de la setmana. 
Tot i que en tinc uns quants de preparats, avui dedico la secció a un llibre que em va deixar una família de la classe aquesta setmana. 




Germans, és un conte fantàstic de la Rocio Bonilla que no para de sorprendre’m amb els seus àlbums il·lustrats, plens de detalls i molt d’amor. 
Aquest, és una història contada per dos germans, però com tota història sempre té dues versions segons qui l‘explica. Així doncs, l’autora amb una gran creativitat ens presenta totes dues històries. 
Una cosa que crida molt l’atenció és que el final del conte acaba tot just a les pàgines centrals i no a la darrera com a la resta de contes, ja que podem iniciar el conte tant per davant com per darrere. 

La relació entre germans no sempre és la que els pares esperem que sigui, però està clar que encara que ens pensem que la cosa va molt malament, al cap i a la fi s’estimen i no poden viure un sense l’altre. 

Un conte genial amb uns dibuixos que enamoren.



Per @Saidakn


lunes, 16 de abril de 2018

El llibre de la setmana XVI

Aquesta setmana prèvia a Sant Jordi, me proposat fer més recomanacions de contes molons. N'hi ha tants que no  quins triar!

Així que començo amb aquesta joieta.

Woolly, la petita mamut té fred, de Sam Childs.
La Woolly és una petita mamut que neix sense pèl i al llarg del conte la seva família busca diferents solucions per mantenir-la calentona, amb un drap de cuina, unes plomes, llana teixida...
Amb cada proposta, la petita mamut experimenta noves reaccions dels seus amics.

Una bonica història sobre diversitat i amistat i que ens atrapa des del principi amb un patró que es repeteix i fa més fàcil de seguir per als petits, a qui podem fer participar de manera activa.
A més a més, podem recopilar diferents trossets de roba per deixar tocar a l'alumnat i simular les textures que van apareixent al conte.

Us deixo amb un tastet de les boniques il·lustracions





Per @SaidaKn

domingo, 15 de abril de 2018

Montessori a casa



Segurament heu sentit parlar del mètode Montessori, o bé heu llegit alguns dels seus principis bàsics. Però aplicar metodologia Montessori, no és tan sols tindre uns materials concrets, sinó que va més enllà.

Hem de tindre en compte el respecte al nen perquè sigui ell mateix qui pren les decisions per tal de desenvolupar habilitats, autonomia i autoestima. No hem de fer als nens el que ells poden fer per si mateixos, per tant hem de respectar els diferents ritmes.

Hem de tindre present la ment absorbent dels infants, que vol dir que tenen una gran capacitat d'aprenentatge, més del que ens imaginem.

També, hem de tindre cura a l'hora de presentar els materials. Ha de ser d’una manera clara i ordenada i crear un ambient segur i apte per fomentar l'autoaprenentatge.

Per últim hem de tenir clar que, el nostre paper com adults és acompanyar en aquest procés com a observadors conscients des del respecte, l'amor i l'afecte, tot vetllant per la seguretat i el desenvolupament personal del nostre petit.

Quan vaig estudiar la metodologia de Maria Montessori em va semblar que l'infant era lliure i es desenvolupava de manera natural, activament, fent i desfent, comprovant, experimentant, treballant els sentits, la psicomotricitat, explorant l'entorn... em va captivar i esperava ser mare per posar en marxa tot allò, que havia après i a més a més afegir aspectes que m'agraden d'altres metodologies, perquè no hi ha una única manera de fer, simplement ens hem de fer la nostra pròpia.

-Llavors, què podem fer? - doncs, llegir i llegir, hi trobareu molts d'articles i llibres que us podran ser útils, per modelar el vostre estil de criança i d’educació.


Jo, avui us presento un llibre que vaig agafar de la biblioteca fa uns dies, en què ens proposa un seguit d'activitats que fàcilment podem fer amb els nostres fills i filles.






Per @SaidaKn



sábado, 14 de abril de 2018

Botelles sensorials


Les botelles sensorials ens serveixen per estimular els sentits dels nostres bebès. Quan ja comencen a estar asseguts tenen la necessitat d’explorar i descobrir l’entorn. Les botelles sensorials ens ajuden a fer-ho d’una manera senzilla i sense sobreestimuls, recordeu que com menys coses fa una joguina millor aprenentatge. 



Les podem fer fàcilment, tenim un munt de possibilitats, us convido a crear les vostres.

Primer hem de recollir el material necessari.
-botelles buides
-silicona calenta o cola per segellar les ampolles de forma segura
-purpurina
-boletes
-llegums secs
-arròs
-plomes
-paper d’alumini
-lluentons
-gomes de colors
-botons
-aigua
-oli de bebè
-colorants
-lletres
-imants
-elements de la natura... qualsevol material que ens faci gràcia o pensem que li pugui cridar l’atenció, al vostre petit.

Us recomano crear botelles ben diferents, alguna que faci soroll, les podem fer d’un sol color o bé de molts colors també de brillants, de diferent pes, de diferents temàtiques (estiu, hivern, nadal, pasqua...) botelles que representen el temps (sol, pluja...) i totes les idees que us vinguin al cap.


Us ensenyo les que li vaig fer al Max, li agrada molt jugar-hi, podria dir que són una de les seves joguines preferides.





Per @SaidaKn


lunes, 9 de abril de 2018

El llibre de la setmana XV




Feia dies que us volia presentar aquest conte, el va vindre a explicar una família, a la classe, el va explicar tan dolcet que es mereixia una entrada al bloc.

De quin color és un petó, és un llibre de Rocio Bonilla de l'Editorial Animallibres.
L'autora, ens sorprèn, fent d'il·lustradora, aconseguint un llibre il·lustrat amb una història molt bonica sobre els petons.

La Minimoni és la protagonista, és una nena a qui li agrada molt dibuixar i pintar, però mai ha pintat un petó perquè no sap de quin color potser, així que comença a fer hipòtesis amb els diferents colors. Pensa que potser són de color roig com la salsa de tomata, però després s'adona que no potser, perquè el color roig li recorda quan estem enfadats, i clar quan estem enfadats no fem petons.
D'aquesta manera, comparant els colors amb emocions i sensacions, el personatge intenta esbrinar de quin color són els petons, tot i que pel camí es trobarà amb algunes contradiccions. Però finalment s'adona que hi ha petons de molts colors.

Us convido a gaudir de la lectura d'aquest conte il·lustrat, que no us deixarà indiferent, amb el que podrem treballar molts conceptes, emocions, vocabulari, creativitat...

Així doncs, al final s'adona que hi ha petons de molts colors, i jo us pregunto, 

de quin color és el vostre petó?