lunes, 18 de septiembre de 2017

La bebeteca

Aquesta tarda hem visitat la bebeteca de la Biblioteca Delta de l'Ebre.
http://www.bibliotecaspublicas.es/deltebre/catalogo_enlinea.jsp



La bebeteca és l'espai de la biblioteca destinat als més petits, amb l'objectiu d'apropar el gust per la lectura i estimular la creativitat i la imaginació en la primera etapa del desenvolupament infantil.
Els llibres han de formar part dels objectes quotidians que envolten el joc dels infants, de manera que creixin rodejats de paraules que els ajudin en el seu desenvolupament afectiu i intel·lectual a més de propiciar la comunicació entre adults i petits.

Què hi trobarem?
Trobarem un espai acollidor format per unes catifes on podrem seure amb els petits i un mobiliari lleuger en què, estan disposats els llibres.
També un gran recull de llibres molt atractius per la canalla, llibres de cartó, tous, amb titelles, de roba i de diferents textures, són llibres per escoltar, mirar, tocar, per estimular els sentits i amb temàtiques de l'entorn proper als nens.

Què podem fer amb els nostres bebès?
Doncs, podem passar una estoneta interactuant i establint un vincle afectiu amb el nostre bebè tot mirant, tocant, llegint-los petits fragments o poemes i endevinalles en definitiva gaudir dels contes amb els nostres fills.

A més a més podem visitar la selecció de llibres per a pares i mares que donen suport al desenvolupament i l'educació dels fills. 

Per això, us convido a visitar aquest espai de la nostra Biblioteca, on ens ofereixen un espai pensat i dissenyat per apropar-nos la lectura als més petits de casa.

Per @Saidakn

jueves, 13 de julio de 2017

L'esperat dia del part


Totes pensem tenir un part fàcil, bonic, curt, sense dolor, vaja, un part idíl·lic i perfecte, almenys això m'imaginava jo. Estava convençuda que si els meus pensaments eren positius, tot aniria sobre rodes i no en volia ni sentir parlar de la Cesarea.
Però, en Max no portava intencions de sortir, a la setmana 37 es va girar, per fi col·locat, però sorpresa! a la 38 tornava a estar assegut quan normalment hauria d'estar encaixat. Tot apuntava que hauríem de programar una cesarea.
Quan vam anar al seguiment la setmana 39 quasi increïblement el Max tornava a estar cap per a vall, però no especialment encaixat. La setmana següent encara continuava ben col·locat, així doncs, ha esperar fins a la 40+6 i en cas de no haver nascut provocarien el part.

I així va ser, el matí del 20 de juny, arribàvem a les 8 del matí a la Teknon on coneixeríem al nostre petit.
Jo, ni dolors, ni intencions de posar-me de part. Els monitors marcaven contraccions, jo continuava sense dolor, en Max no estava fent pressió, per tant no dilatava i després de 8 hores sense canvis, ens van preguntar que volíem fer, podíem esperar, tot i que no hi havia garanties de part vaginal, així doncs, tot i el meu disgust, vam decidir que ja era hora de conèixer al nostre petit.

De sobte, em va envair una sensació de por, d'alegria, nervis, tot un cúmul d'emocions, ja havia arribat el moment.

Vaig entrar caminant, 
per primera vegada a la meva vida, en un quiròfan, crec que l'adrenalina se'm va disparar i vaig començar a tremolar, no tenia pas fred, però no podia controlar el tremolor.

Vaig seure a la taula i em van administrar l'epidural, jo que estava desitjant la walker epidural, què et permet estar en moviment durant el part, doncs, no va poder ser.
Al cap d'una estona ja no sentia les cames i tothom estava llest per començar. Semblaven tots amables i no estaven gens nerviosos a diferència de nosaltres que estàvem com un flam. Carlos em feia besets, i com reconforta que sigui al teu costat la teva parella.
De sobte, aquella olor inconfusible de socarrim, vaig pensar en porquets però sabia bé que es tractava de la meva pell, estaven fent la primera incisió, no sentia res. Al cap d'un moment aquella sensació de buidor i al segon aquell plor que mai oblidarem. 
Les llàgrimes em ragen per la cara i el meu home em fa petons, ja el tenim aquí. Pràcticament al moment ja el tinc a sobre el pit, davant meu els seus ulls penetrants em miren i jo encara ploro més, quina emoció tan gran. 
Marxen al costat a pesar-lo i mesurar-lo i el papa els acompanya mentre, jo me oblidat que m'estan cosint, sóc feliç, estem contents. Al moment ja els tinc al meu costat, de nou pell amb pell, amb el nostre fill, són uns moments màgics, no tinc paraules, no es pot explicar, s'ha de viure. I el tremolor encara continua, no puc parar, tota jo estic tremolant, ens deixen sols gaudint del moment. No sé, ben bé, quanta estona vam estar abans de pujar a l'habitació però va ser un dels millors moments de la meva vida.

Tornant a la primera frase del post, sí que vaig tindre un part fàcil, bonic, també curt i sense dolor, per tant puc dir que va ser perfecte, un part idíl·lic.

I vosaltres, com va ser el vostre part?


Per @Saidakn

---------


Todas pensamos tener un parto fácil, bonito, corto, sin dolor, vaya, un parto idílico y perfecto, al menos eso me imaginaba yo. Estaba convencida de que si mis pensamientos eran positivos, todo iría sobre ruedas y no quería ni oír hablar de la Cesarea. Pero, Max no llevaba intenciones de salir, a la semana 37 se volvió, por fin colocado, pero sorpresa al 38 volvía a estar sentado cuando normalmente debería estar encajado. Todo apuntaba que deberíamos programar una Cesarea. Cuando fuimos al seguimiento la semana 39 casi increíblemente Max volvía a estar boca a bajo pero no especialmente encajado. La semana siguiente aún continuaba bien colocado, así pues, ha esperar hasta la 40 + 6 y en caso de no haber nacido provocarían el parto. 

Y así fue, la mañana del 20 de junio, llegamos a las 8 de la mañana en la Teknon donde conoceríamos a nuestro pequeño.
Yo, ni dolores, ni intenciones de ponerme de parto. Los monitores marcaban contracciones pero yo seguía sin dolor, Max no estaba haciendo presión, por lo que no dilataba, después de 8 horas y sin cambios, nos preguntaron que queríamos hacer, podíamos esperar, aunque no había garantías de parto vaginal , así pues, a pesar de mi disgusto, decidimos que ya era hora de conocer a nuestro pequeño.
De repente, me invadió una sensación de miedo, de alegría, nervios, todo un cúmulo de emociones, ya ha llegado el momento.
Entré caminando, por primera vez en mi vida, en un quirófano, creo que la adrenalina se me disparó y empecé a temblar, no tenía frío, pero no podía controlar el temblor.
Me senté en la mesa y me administraron la epidural, yo que estaba deseando la walker epidural, que permite estar en movimiento durante el parto, pues, no pudo ser.
Al cabo de un rato ya no sentía las piernas y todo el mundo estaba listo para empezar. Parecían todos amables y no estaban nada nerviosos a diferencia de nosotros que estábamos como un flan. Carlos me daba besitos, y como reconforta que este a tu lado tu pareja. De repente, ese olor inconfundible a chamusquina, pensé en cerditos pero sabía bien que se trataba de mi piel, estaban haciendo la primera incisión, no sentía nada. Al cabo de un momento aquella sensación de vacío y el segundo aquel llanto que nunca olvidaremos. 
Las lágrimas me manaban por la cara y mi marido me daba besitos, ya lo tenemos aquí. 
Prácticamente al momento ya lo tengo encima del pecho, ante mí sus ojos penetrantes me miran y yo todavía lloro más, qué emoción tan grande.
Marchan a pesarlo y medirlo y el papa los acompaña mientras yo me he olvidado que me están cosiendo, soy feliz, estamos contentos. 
Al momento ya los tengo a mi lado, de nuevo piel con piel, con nuestro hijo, son unos momentos mágicos, no tengo palabras, no se puede explicar, hay que vivirlo. Y el temblor aún continúa, no puedo parar, toda yo estoy temblando, nos dejan solos disfrutando del momento. No sé, cuánto tiempo estuvimos antes de subir a la habitación pero fue uno de los mejores momentos de mi vida.
Volviendo a la primera frase del post, sí tuve un parto fácil, bonito, también corto y sin dolor, por lo tanto puedo decir que fue perfecto, un parto idílico. 

Y vosotras, como fue vuestro parto?

Por @Saidakn

sábado, 17 de junio de 2017

La tria del nom


A l'hora de triar el nom per als teus fills, sorgeixen molts dubtes i a no ser, que ho tinguis claríssim comença la cerca del nom perfecte per aquest fill o filla tan esperat i desitjat.


Abans, es recorria a llibres de noms, ara la web ens ofereix diferents pàgines on triar i remenar.
N'hi ha que són tradicionals, i busquem noms més comuns i fàcils, altres opten per noms originals, poc comuns, també n'hi ha que tots noms dels membres de la família comencen amb la mateixa lletra, noms que passen de generació en generació, noms estrangers o d'altres territoris, noms de pel·lícula, noms curts o llargs, simples o compostos... la creativitat és molta.

Algunes parelles fan partícips als familiars, altres ho mantenen en secret, fins a l'últim dia i altres no tenen manies en dir-lo, perquè ho tenen claríssim, en canvi algunes parelles esperen veure-li la careta per acabar de decidir.

Mils de noms amb mils d'històries de com es va fer la tria.
És un tema apassionant i molt bonic quan el fill o filla serà gran i li explicaràs com va anar la cosa. Us recomano que li expliqueu.

Us deixo uns quants enllaços que us poden ser útils si encara esteu en aquell moment de decidir el nom.




També és important conèixer el significat i l'origen, per això també us deixo el següent enllaç.

https://significadodenombres.com.es/

I per acabar si teniu curiositat de saber quants noms hi ha iguals a la mateixa província no us podeu perdre aquest buscador, que et dóna el nombre i el percentatge sobre mil de les persones amb el mateix nom i el percentatge d'edat. 

Espero que tot us hagi estat útil i que ho passeu molt bé en aquesta cerca tan i tan bonica.

Per @Saidakn

viernes, 16 de junio de 2017

Visita a l'Hospital Verge de la Cinta


A l'Hospital Verge de la Cinta, han posat en marxa un servei de visites guiades per conèixer les sales de part i l'entorn, per fer més proper l'hospital, en un moment tan important com és el part.

Des de la matrona del CAP, t'informen i tan sols has de demanar hora.

La visita comença al vestíbul de l'Hospital on ens rep la matrona que ens farà de guia. Ens vam trobar sis parelles i ens van ensenyar tot el recorregut fins a paritoris, des del moment de passar la targeta.

Allí podem observar les diferents sales i la sala de part natural, una sala preciosa, decorada i pensada per fer del part un moment màgic.


La visita continua fins a la consulta de ginecologia, on podem fer preguntes de tots els dubtes que tinguem.

Penso que va ser una visita molt enriquidora, no estem acostumats a veure l'hospital des de dintre i aquest fet et dóna seguretat i tranquil·litat. A més a més, compartir aquests moments amb la parella són bonics i molt importants.

Si esteu esperant el vostre fill o filla no dubteu de gaudir d'aquest Tour. Pregunteu a la vostra matrona i aprofiteu l'oportunitat.


http://cadenaser.com/emisora/2017/02/08/ser_ebre/1486567316_320419.html


Per @Saidakn

lunes, 5 de junio de 2017

El massatge infantil / El masaje infantil

El passat mes d'abril vaig assistir al taller de massatge infantil organitzat a Sant Jaume d'Enveja.
Va ser una xerrada-taller a càrrec de Verònica Colomer, educadora certificada de massatge infantil IAIM (International Association of Infant Massage) i membre d'AEMI (Associació Espanyola de Massatge Infantil). 
La xerrada anava dirigida a famílies amb nadons de 0-12 mesos, dones embarassades o qualsevol família interessada en la criança i l'atenció dels infants. 

Amb la primera frase que em vaig quedar va ser: volem promoure el tacte nutritiu i que qualsevol nen se senti estimat. 

Si pensem que el tacte és el primer sentit que es desenvolupa (a partir de les 7 setmanes de gestació) i que ens acompanyarà al llarg de tota la vida, val la pena dedicar-li una mica de temps. 

Vimala Schneider va ser fundadora de l'Associació Internacional de Massatge Infantil el 1976. Va adonar-se dels beneficis del massatge infantil, originari de la India, on el mètode Xantala es traspassava de generació en generació. Ella a partir de l'observació, la pràctica i amb altres influencies va crear un programa, que ajudes a les famílies a practicar aquest massatge tan beneficiós. 

Partim de la necessitat de ser tocats per a sobreviure, també que ens escoltin i ens estimin. 
Per tant el moment del massatge ens ajuda a reforçar aquests vincles afectius a més de compartir un bon moment amb el nadó. 

BENEFICIS DEL MASSATGE INFANTIL

Estimulació

Sistema nerviós


El massatge estimularà el sistema nerviós, donant-li informació sobre el seu propi cos i de les persones que es relacionen amb ell. A més, afavoreix i estimula el funcionament de la resta de sistemes.

Sistema respiratori


Les tècniques de massatge són beneficioses, ja que ajuden a ampliar la capacitat respiratòria i enriqueixen l'oxigenació sanguínia. Això repercuteix directament en el sistema immunològic.

Sistema immunològic


Aquest sistema és el que ens protegeix de les malalties per això és important mantindre'l ben estimulat. El massatge ajuda a alliberar estres i d'aquesta manera s'afavoreix les defenses de l'organisme.

Sistema gastrointestinal


Al principi els nadons poden patir de còlics o gasos. El massatge estimula el transit intestinal i els ajuda a estar més tranquils.

Sistema endocrí


Aquest és un de la més complexos, funciona alliberant o inhibint diverses hormones, per això és important que el sistema estigui ben estimulat i equilibrat.

Relaxació


La relaxació és la part oposada a l'estimulació. La veu i el tacte suau ajudarà a la relaxació del nadó.

Alliberació


Va relacionada amb la relaxació. Quan ens relaxem alliberem tensions siguin físiques, psiquiques o emocionals.

Interacció i vincles


Durant el massatge el nadó entra en contacte amb l'adult, el mira, l'escolta, l'olora i el toca. Es comunica i provoca respostes: mirades, somriures, vocalització...

Els hi dóna seguretat i fomenta el vincle positiu.


COM COMENÇAR?
Penso que la millor opció és fer el curs on ens ensenyen bé com fer-ho. De totes maneres faré cinc cèntims del que ens van explicar a la xerrada i el que he anat llegint en alguns llibres.

- Per fer el massatge necessitem oli per fer més agradable el massatge. És important que sigui un oli natural i ecològic, premsats en fred i lliures de parafina. Poden ser específics o en podem usar per exemple d'ametlla dolça però intentem que siguin poc perfumats.

- Hem de tenir en compte que el moment elegit per fer el massatge sigui l'adequat, si estem nerviosos o no tenim temps no transmetrem la pau i la tranquil·litat desitjada.

Tampoc és bon moment després que el bebè hagi menjat o tingui gana, hem de buscar que tots estiguem disponibles.

- Crear un bon ambient, abaixar el llum, posar música tranquil·la, ens pot ajudar.

- Per començar li hem de demanar permís al petit, que vull dir en demanar permís? Doncs això mateix, mirar-lo, preguntar-li si té ganes d'un massatget i esperar la seva resposta, una rialla, per exemple. També és important acomiadar-se quan acabem.

Quan tenim tot això llest ja podem començar.

en Videos




NO PODEM OBLIDAR!

- És important mantenir la lateralitat, tot el que fem en una cama ho hem de fer a l'altra.

- Qualsevol familiar pot participar del massatge.

- Podem començar amb el massatge des del naixement (3a setmana) fins quan es faci gran.

- És qüestió de qualitat, si no tenim temps per fer tot el cos no passa res, és millor fer-lo bé i curt, que anar de pressa.







Massatge pas a pas / Masaje paso a paso



Per @Saidakn



viernes, 2 de junio de 2017

Gran, Carles Capdevila

Avui, al nostre bloc Educar des del cor, fem un petit homenatge a l'home que ens ha fet veure les coses des d'un altre punt de vista, amb més humilitat, amb amor, amb humor i sobretot amb molt de sentit comú, en Carles Capdevila.
Gràcies per les sàvies paraules que ens deixes en els teus articles, llibres, entrevistes i monòlegs, amb els quals hem gaudit, après i rigut.
Per sempre, DEP.




domingo, 9 de abril de 2017

Les classes prepart


Aquesta setmana he començat les classes prepart. La llevadora et programa les classes per començar al tercer trimestre, a la setmana 30 aproximadament, si esteu esperant bessons, la cosa canvia i potser recomanen començar una mica més aviat.
Les classes les hem començat al CAP de la població a càrrec de la llevadora.

A les classes prepart t'informen de tot allò que necessites saber de l'embaràs, el moment del part, cura del nadó, la lactància i com cuidar-te en la recta final, tant físicament com mentalment, per encarar bé un dels moments que més respecte ens fa, el part

També pots fer preguntes i compartir moments amb dones i parelles que estan passant pel mateix, això reconforta molt, saber que no estàs sol i que tot el que et passa també els hi passa a altres. 

En aquesta primera classe ens hem centrat en la salut postural de les dones embarassades. 

Moltes vegades al tercer trimestre patim mal d'esquena a causa del desplaçament del centre de gravetat per compensar l'augment del pes abdominal, per tant tendim a tirar la pelvis cap endavant, fent que el nostre cos adopti la posició de la següent imatge. Pot arribar a variar fins a 28 graus la curvatura de la columna. 


Això fa que les vèrtebres s'estiguin pressionant amb més força i recàrregues aquesta zona lumbar. 

Per evitar aquesta sobre càrrega o alleugerar-nos de tant en tant és bo que practiquem exercicis d'estiraments. 

Està bé començar per escalfar la zona lumbar amb un petit massatge per estimular els músculs. 


També podem asseure'ns en una pilota i fer petits moviments de la pelvis per alliberar la tensió. 

Us deixo un vídeo per treballar amb la pilota de Pilates, tota la zona abdominal i sòl pèlvic. 





Tot seguit, podem fer estiraments, sense pressa i prenent consciència dels moviments del cos.

Primer, estirades cap amunt, flexionem un genoll i el portem al pit. No oblidem de respirar. 
Repetim amb l'altra cama.

Tot seguit provem d'estirar cap al costat fent la força des del genoll, no des de la cadera, per estirar els glutis. 

Repetim amb l'altra cama. 

Un altre estirament que podem fer és l'estirament piramidal, consisteix a encreuar una cama sobre el genoll de l'altra i estirar cap al pit amb les mans darrere el genoll. 

Repetim amb l'altra cama.

Continuem estirant la part interna de les cuixes els adductors. Ajuntem les plantes dels peus i les apropem al nostre cos tot el que puguem. 
A continuació, ens posem de genolls i posem les mans a terra i farem petits moviments amunt i avall, tot seguint la respiració i sent conscient del moviment pèlvic. En ioga s'anomena la postura del gat. 


Per acabar ens relaxem assegudes sobre els talons i deixem descansar el cos cap endavant amb les mans estirades i notem com s'estira tota la columna, respirem i ens relaxem.  En ioga s'anomena la postura del nen. 

Després d'aquesta classe pràctica, hem comentat sensacions, ha estat molt agradable, he sortit molt contenta de l'experiència, a veure com va la propera sessió. 
I això és tot per avui. 

Espero que us sigui tan útil com ho ha estat per a mi. 
I a vosaltres com us va anar? Quina va ser la vostra experiència? Us van ser útils aquestes classes? 

Per @Saidakn