lunes, 18 de septiembre de 2017

La bebeteca

Aquesta tarda hem visitat la bebeteca de la Biblioteca Delta de l'Ebre.
http://www.bibliotecaspublicas.es/deltebre/catalogo_enlinea.jsp



La bebeteca és l'espai de la biblioteca destinat als més petits, amb l'objectiu d'apropar el gust per la lectura i estimular la creativitat i la imaginació en la primera etapa del desenvolupament infantil.
Els llibres han de formar part dels objectes quotidians que envolten el joc dels infants, de manera que creixin rodejats de paraules que els ajudin en el seu desenvolupament afectiu i intel·lectual a més de propiciar la comunicació entre adults i petits.

Què hi trobarem?
Trobarem un espai acollidor format per unes catifes on podrem seure amb els petits i un mobiliari lleuger en què, estan disposats els llibres.
També un gran recull de llibres molt atractius per la canalla, llibres de cartó, tous, amb titelles, de roba i de diferents textures, són llibres per escoltar, mirar, tocar, per estimular els sentits i amb temàtiques de l'entorn proper als nens.

Què podem fer amb els nostres bebès?
Doncs, podem passar una estoneta interactuant i establint un vincle afectiu amb el nostre bebè tot mirant, tocant, llegint-los petits fragments o poemes i endevinalles en definitiva gaudir dels contes amb els nostres fills.

A més a més podem visitar la selecció de llibres per a pares i mares que donen suport al desenvolupament i l'educació dels fills. 

Per això, us convido a visitar aquest espai de la nostra Biblioteca, on ens ofereixen un espai pensat i dissenyat per apropar-nos la lectura als més petits de casa.

Per @Saidakn

jueves, 13 de julio de 2017

L'esperat dia del part


Totes pensem tenir un part fàcil, bonic, curt, sense dolor, vaja, un part idíl·lic i perfecte, almenys això m'imaginava jo. Estava convençuda que si els meus pensaments eren positius, tot aniria sobre rodes i no en volia ni sentir parlar de la Cesarea.
Però, en Max no portava intencions de sortir, a la setmana 37 es va girar, per fi col·locat, però sorpresa! a la 38 tornava a estar assegut quan normalment hauria d'estar encaixat. Tot apuntava que hauríem de programar una cesarea.
Quan vam anar al seguiment la setmana 39 quasi increïblement el Max tornava a estar cap per a vall, però no especialment encaixat. La setmana següent encara continuava ben col·locat, així doncs, ha esperar fins a la 40+6 i en cas de no haver nascut provocarien el part.

I així va ser, el matí del 20 de juny, arribàvem a les 8 del matí a la Teknon on coneixeríem al nostre petit.
Jo, ni dolors, ni intencions de posar-me de part. Els monitors marcaven contraccions, jo continuava sense dolor, en Max no estava fent pressió, per tant no dilatava i després de 8 hores sense canvis, ens van preguntar que volíem fer, podíem esperar, tot i que no hi havia garanties de part vaginal, així doncs, tot i el meu disgust, vam decidir que ja era hora de conèixer al nostre petit.

De sobte, em va envair una sensació de por, d'alegria, nervis, tot un cúmul d'emocions, ja havia arribat el moment.

Vaig entrar caminant, 
per primera vegada a la meva vida, en un quiròfan, crec que l'adrenalina se'm va disparar i vaig començar a tremolar, no tenia pas fred, però no podia controlar el tremolor.

Vaig seure a la taula i em van administrar l'epidural, jo que estava desitjant la walker epidural, què et permet estar en moviment durant el part, doncs, no va poder ser.
Al cap d'una estona ja no sentia les cames i tothom estava llest per començar. Semblaven tots amables i no estaven gens nerviosos a diferència de nosaltres que estàvem com un flam. Carlos em feia besets, i com reconforta que sigui al teu costat la teva parella.
De sobte, aquella olor inconfusible de socarrim, vaig pensar en porquets però sabia bé que es tractava de la meva pell, estaven fent la primera incisió, no sentia res. Al cap d'un moment aquella sensació de buidor i al segon aquell plor que mai oblidarem. 
Les llàgrimes em ragen per la cara i el meu home em fa petons, ja el tenim aquí. Pràcticament al moment ja el tinc a sobre el pit, davant meu els seus ulls penetrants em miren i jo encara ploro més, quina emoció tan gran. 
Marxen al costat a pesar-lo i mesurar-lo i el papa els acompanya mentre, jo me oblidat que m'estan cosint, sóc feliç, estem contents. Al moment ja els tinc al meu costat, de nou pell amb pell, amb el nostre fill, són uns moments màgics, no tinc paraules, no es pot explicar, s'ha de viure. I el tremolor encara continua, no puc parar, tota jo estic tremolant, ens deixen sols gaudint del moment. No sé, ben bé, quanta estona vam estar abans de pujar a l'habitació però va ser un dels millors moments de la meva vida.

Tornant a la primera frase del post, sí que vaig tindre un part fàcil, bonic, també curt i sense dolor, per tant puc dir que va ser perfecte, un part idíl·lic.

I vosaltres, com va ser el vostre part?


Per @Saidakn

---------


Todas pensamos tener un parto fácil, bonito, corto, sin dolor, vaya, un parto idílico y perfecto, al menos eso me imaginaba yo. Estaba convencida de que si mis pensamientos eran positivos, todo iría sobre ruedas y no quería ni oír hablar de la Cesarea. Pero, Max no llevaba intenciones de salir, a la semana 37 se volvió, por fin colocado, pero sorpresa al 38 volvía a estar sentado cuando normalmente debería estar encajado. Todo apuntaba que deberíamos programar una Cesarea. Cuando fuimos al seguimiento la semana 39 casi increíblemente Max volvía a estar boca a bajo pero no especialmente encajado. La semana siguiente aún continuaba bien colocado, así pues, ha esperar hasta la 40 + 6 y en caso de no haber nacido provocarían el parto. 

Y así fue, la mañana del 20 de junio, llegamos a las 8 de la mañana en la Teknon donde conoceríamos a nuestro pequeño.
Yo, ni dolores, ni intenciones de ponerme de parto. Los monitores marcaban contracciones pero yo seguía sin dolor, Max no estaba haciendo presión, por lo que no dilataba, después de 8 horas y sin cambios, nos preguntaron que queríamos hacer, podíamos esperar, aunque no había garantías de parto vaginal , así pues, a pesar de mi disgusto, decidimos que ya era hora de conocer a nuestro pequeño.
De repente, me invadió una sensación de miedo, de alegría, nervios, todo un cúmulo de emociones, ya ha llegado el momento.
Entré caminando, por primera vez en mi vida, en un quirófano, creo que la adrenalina se me disparó y empecé a temblar, no tenía frío, pero no podía controlar el temblor.
Me senté en la mesa y me administraron la epidural, yo que estaba deseando la walker epidural, que permite estar en movimiento durante el parto, pues, no pudo ser.
Al cabo de un rato ya no sentía las piernas y todo el mundo estaba listo para empezar. Parecían todos amables y no estaban nada nerviosos a diferencia de nosotros que estábamos como un flan. Carlos me daba besitos, y como reconforta que este a tu lado tu pareja. De repente, ese olor inconfundible a chamusquina, pensé en cerditos pero sabía bien que se trataba de mi piel, estaban haciendo la primera incisión, no sentía nada. Al cabo de un momento aquella sensación de vacío y el segundo aquel llanto que nunca olvidaremos. 
Las lágrimas me manaban por la cara y mi marido me daba besitos, ya lo tenemos aquí. 
Prácticamente al momento ya lo tengo encima del pecho, ante mí sus ojos penetrantes me miran y yo todavía lloro más, qué emoción tan grande.
Marchan a pesarlo y medirlo y el papa los acompaña mientras yo me he olvidado que me están cosiendo, soy feliz, estamos contentos. 
Al momento ya los tengo a mi lado, de nuevo piel con piel, con nuestro hijo, son unos momentos mágicos, no tengo palabras, no se puede explicar, hay que vivirlo. Y el temblor aún continúa, no puedo parar, toda yo estoy temblando, nos dejan solos disfrutando del momento. No sé, cuánto tiempo estuvimos antes de subir a la habitación pero fue uno de los mejores momentos de mi vida.
Volviendo a la primera frase del post, sí tuve un parto fácil, bonito, también corto y sin dolor, por lo tanto puedo decir que fue perfecto, un parto idílico. 

Y vosotras, como fue vuestro parto?

Por @Saidakn

sábado, 17 de junio de 2017

La tria del nom


A l'hora de triar el nom per als teus fills, sorgeixen molts dubtes i a no ser, que ho tinguis claríssim comença la cerca del nom perfecte per aquest fill o filla tan esperat i desitjat.


Abans, es recorria a llibres de noms, ara la web ens ofereix diferents pàgines on triar i remenar.
N'hi ha que són tradicionals, i busquem noms més comuns i fàcils, altres opten per noms originals, poc comuns, també n'hi ha que tots noms dels membres de la família comencen amb la mateixa lletra, noms que passen de generació en generació, noms estrangers o d'altres territoris, noms de pel·lícula, noms curts o llargs, simples o compostos... la creativitat és molta.

Algunes parelles fan partícips als familiars, altres ho mantenen en secret, fins a l'últim dia i altres no tenen manies en dir-lo, perquè ho tenen claríssim, en canvi algunes parelles esperen veure-li la careta per acabar de decidir.

Mils de noms amb mils d'històries de com es va fer la tria.
És un tema apassionant i molt bonic quan el fill o filla serà gran i li explicaràs com va anar la cosa. Us recomano que li expliqueu.

Us deixo uns quants enllaços que us poden ser útils si encara esteu en aquell moment de decidir el nom.




També és important conèixer el significat i l'origen, per això també us deixo el següent enllaç.

https://significadodenombres.com.es/

I per acabar si teniu curiositat de saber quants noms hi ha iguals a la mateixa província no us podeu perdre aquest buscador, que et dóna el nombre i el percentatge sobre mil de les persones amb el mateix nom i el percentatge d'edat. 

Espero que tot us hagi estat útil i que ho passeu molt bé en aquesta cerca tan i tan bonica.

Per @Saidakn

viernes, 16 de junio de 2017

Visita a l'Hospital Verge de la Cinta


A l'Hospital Verge de la Cinta, han posat en marxa un servei de visites guiades per conèixer les sales de part i l'entorn, per fer més proper l'hospital, en un moment tan important com és el part.

Des de la matrona del CAP, t'informen i tan sols has de demanar hora.

La visita comença al vestíbul de l'Hospital on ens rep la matrona que ens farà de guia. Ens vam trobar sis parelles i ens van ensenyar tot el recorregut fins a paritoris, des del moment de passar la targeta.

Allí podem observar les diferents sales i la sala de part natural, una sala preciosa, decorada i pensada per fer del part un moment màgic.


La visita continua fins a la consulta de ginecologia, on podem fer preguntes de tots els dubtes que tinguem.

Penso que va ser una visita molt enriquidora, no estem acostumats a veure l'hospital des de dintre i aquest fet et dóna seguretat i tranquil·litat. A més a més, compartir aquests moments amb la parella són bonics i molt importants.

Si esteu esperant el vostre fill o filla no dubteu de gaudir d'aquest Tour. Pregunteu a la vostra matrona i aprofiteu l'oportunitat.


http://cadenaser.com/emisora/2017/02/08/ser_ebre/1486567316_320419.html


Per @Saidakn

lunes, 5 de junio de 2017

El massatge infantil / El masaje infantil

El passat mes d'abril vaig assistir al taller de massatge infantil organitzat a Sant Jaume d'Enveja.
Va ser una xerrada-taller a càrrec de Verònica Colomer, educadora certificada de massatge infantil IAIM (International Association of Infant Massage) i membre d'AEMI (Associació Espanyola de Massatge Infantil). 
La xerrada anava dirigida a famílies amb nadons de 0-12 mesos, dones embarassades o qualsevol família interessada en la criança i l'atenció dels infants. 

Amb la primera frase que em vaig quedar va ser: volem promoure el tacte nutritiu i que qualsevol nen se senti estimat. 

Si pensem que el tacte és el primer sentit que es desenvolupa (a partir de les 7 setmanes de gestació) i que ens acompanyarà al llarg de tota la vida, val la pena dedicar-li una mica de temps. 

Vimala Schneider va ser fundadora de l'Associació Internacional de Massatge Infantil el 1976. Va adonar-se dels beneficis del massatge infantil, originari de la India, on el mètode Xantala es traspassava de generació en generació. Ella a partir de l'observació, la pràctica i amb altres influencies va crear un programa, que ajudes a les famílies a practicar aquest massatge tan beneficiós. 

Partim de la necessitat de ser tocats per a sobreviure, també que ens escoltin i ens estimin. 
Per tant el moment del massatge ens ajuda a reforçar aquests vincles afectius a més de compartir un bon moment amb el nadó. 

BENEFICIS DEL MASSATGE INFANTIL

Estimulació

Sistema nerviós


El massatge estimularà el sistema nerviós, donant-li informació sobre el seu propi cos i de les persones que es relacionen amb ell. A més, afavoreix i estimula el funcionament de la resta de sistemes.

Sistema respiratori


Les tècniques de massatge són beneficioses, ja que ajuden a ampliar la capacitat respiratòria i enriqueixen l'oxigenació sanguínia. Això repercuteix directament en el sistema immunològic.

Sistema immunològic


Aquest sistema és el que ens protegeix de les malalties per això és important mantindre'l ben estimulat. El massatge ajuda a alliberar estres i d'aquesta manera s'afavoreix les defenses de l'organisme.

Sistema gastrointestinal


Al principi els nadons poden patir de còlics o gasos. El massatge estimula el transit intestinal i els ajuda a estar més tranquils.

Sistema endocrí


Aquest és un de la més complexos, funciona alliberant o inhibint diverses hormones, per això és important que el sistema estigui ben estimulat i equilibrat.

Relaxació


La relaxació és la part oposada a l'estimulació. La veu i el tacte suau ajudarà a la relaxació del nadó.

Alliberació


Va relacionada amb la relaxació. Quan ens relaxem alliberem tensions siguin físiques, psiquiques o emocionals.

Interacció i vincles


Durant el massatge el nadó entra en contacte amb l'adult, el mira, l'escolta, l'olora i el toca. Es comunica i provoca respostes: mirades, somriures, vocalització...

Els hi dóna seguretat i fomenta el vincle positiu.


COM COMENÇAR?
Penso que la millor opció és fer el curs on ens ensenyen bé com fer-ho. De totes maneres faré cinc cèntims del que ens van explicar a la xerrada i el que he anat llegint en alguns llibres.

- Per fer el massatge necessitem oli per fer més agradable el massatge. És important que sigui un oli natural i ecològic, premsats en fred i lliures de parafina. Poden ser específics o en podem usar per exemple d'ametlla dolça però intentem que siguin poc perfumats.

- Hem de tenir en compte que el moment elegit per fer el massatge sigui l'adequat, si estem nerviosos o no tenim temps no transmetrem la pau i la tranquil·litat desitjada.

Tampoc és bon moment després que el bebè hagi menjat o tingui gana, hem de buscar que tots estiguem disponibles.

- Crear un bon ambient, abaixar el llum, posar música tranquil·la, ens pot ajudar.

- Per començar li hem de demanar permís al petit, que vull dir en demanar permís? Doncs això mateix, mirar-lo, preguntar-li si té ganes d'un massatget i esperar la seva resposta, una rialla, per exemple. També és important acomiadar-se quan acabem.

Quan tenim tot això llest ja podem començar.

en Videos




NO PODEM OBLIDAR!

- És important mantenir la lateralitat, tot el que fem en una cama ho hem de fer a l'altra.

- Qualsevol familiar pot participar del massatge.

- Podem començar amb el massatge des del naixement (3a setmana) fins quan es faci gran.

- És qüestió de qualitat, si no tenim temps per fer tot el cos no passa res, és millor fer-lo bé i curt, que anar de pressa.







Massatge pas a pas / Masaje paso a paso



Per @Saidakn



viernes, 2 de junio de 2017

Gran, Carles Capdevila

Avui, al nostre bloc Educar des del cor, fem un petit homenatge a l'home que ens ha fet veure les coses des d'un altre punt de vista, amb més humilitat, amb amor, amb humor i sobretot amb molt de sentit comú, en Carles Capdevila.
Gràcies per les sàvies paraules que ens deixes en els teus articles, llibres, entrevistes i monòlegs, amb els quals hem gaudit, après i rigut.
Per sempre, DEP.




domingo, 9 de abril de 2017

Les classes prepart


Aquesta setmana he començat les classes prepart. La llevadora et programa les classes per començar al tercer trimestre, a la setmana 30 aproximadament, si esteu esperant bessons, la cosa canvia i potser recomanen començar una mica més aviat.
Les classes les hem començat al CAP de la població a càrrec de la llevadora.

A les classes prepart t'informen de tot allò que necessites saber de l'embaràs, el moment del part, cura del nadó, la lactància i com cuidar-te en la recta final, tant físicament com mentalment, per encarar bé un dels moments que més respecte ens fa, el part

També pots fer preguntes i compartir moments amb dones i parelles que estan passant pel mateix, això reconforta molt, saber que no estàs sol i que tot el que et passa també els hi passa a altres. 

En aquesta primera classe ens hem centrat en la salut postural de les dones embarassades. 

Moltes vegades al tercer trimestre patim mal d'esquena a causa del desplaçament del centre de gravetat per compensar l'augment del pes abdominal, per tant tendim a tirar la pelvis cap endavant, fent que el nostre cos adopti la posició de la següent imatge. Pot arribar a variar fins a 28 graus la curvatura de la columna. 


Això fa que les vèrtebres s'estiguin pressionant amb més força i recàrregues aquesta zona lumbar. 

Per evitar aquesta sobre càrrega o alleugerar-nos de tant en tant és bo que practiquem exercicis d'estiraments. 

Està bé començar per escalfar la zona lumbar amb un petit massatge per estimular els músculs. 


També podem asseure'ns en una pilota i fer petits moviments de la pelvis per alliberar la tensió. 

Us deixo un vídeo per treballar amb la pilota de Pilates, tota la zona abdominal i sòl pèlvic. 





Tot seguit, podem fer estiraments, sense pressa i prenent consciència dels moviments del cos.

Primer, estirades cap amunt, flexionem un genoll i el portem al pit. No oblidem de respirar. 
Repetim amb l'altra cama.

Tot seguit provem d'estirar cap al costat fent la força des del genoll, no des de la cadera, per estirar els glutis. 

Repetim amb l'altra cama. 

Un altre estirament que podem fer és l'estirament piramidal, consisteix a encreuar una cama sobre el genoll de l'altra i estirar cap al pit amb les mans darrere el genoll. 

Repetim amb l'altra cama.

Continuem estirant la part interna de les cuixes els adductors. Ajuntem les plantes dels peus i les apropem al nostre cos tot el que puguem. 
A continuació, ens posem de genolls i posem les mans a terra i farem petits moviments amunt i avall, tot seguint la respiració i sent conscient del moviment pèlvic. En ioga s'anomena la postura del gat. 


Per acabar ens relaxem assegudes sobre els talons i deixem descansar el cos cap endavant amb les mans estirades i notem com s'estira tota la columna, respirem i ens relaxem.  En ioga s'anomena la postura del nen. 

Després d'aquesta classe pràctica, hem comentat sensacions, ha estat molt agradable, he sortit molt contenta de l'experiència, a veure com va la propera sessió. 
I això és tot per avui. 

Espero que us sigui tan útil com ho ha estat per a mi. 
I a vosaltres com us va anar? Quina va ser la vostra experiència? Us van ser útils aquestes classes? 

Per @Saidakn












lunes, 3 de abril de 2017

Cadireta de cotxe a contra marxa / Sillita de coche a contra marcha

Finalment, ens hem decidit pel que fa a la cadireta de seguretat del cotxe. En principi jo m'hagués deixat portar la primera que vam veure, ja em semblava bé, però vam decidir aparcar-ho per indagar una mica més.

Cercant informació!
Hi ha cadires de diferents grups depenent de l'edat i el pes de l'infant,  com podeu veure en la següent taula.



El que volíem fer en un principi era adquirir una grup 0 i després passar a una que va del grup 1, 2, 3. Però no ho acabàvem de veure clar i finalment després de llegir molt, vam decidir que volíem una cadira a contra marxa del grup 0-1. 

La cadira a contra marxa
Actualment hi ha països que ho tenen establert per llei i són les més segures del mercat en cas d'accident. Moltes famílies estan optant per aquest sistema de seguretat, nosaltres teníem els nostres dubtes. I si no s'adapta o no li agrada anar a contra marxa? Però els beneficis són tants que hem prioritzat la seguretat.

 Ja us contarem com va. 

Moltes cadires que van del grup 0-1 és poden girar, per tant, tot i que al principi són a contra marxa, després és converteixen en cadires en sentit de la marxa, algunes fins hi tot són giratòries i permeten màxima comoditat per l'adult a l'hora de seure a la criatura. 
Però teníem clar que volíem una cadira, exclusivament, a contra marxa i que hagués passat el PLUS TEST. 

La elegida és la Klipplan Kiss II Plus. És una cadira ben curiosa, a nivell estètic, deixa molt que desitjar però en seguretat i comoditat per l'infant sembla una de les millors sobretot perquè abarca des del grup 0 fins al grup 1, és a dir des del naixement fins als 18 kg o els 4 anys,  sempre a contra marxa.
El problema que tenen moltes cadires del grup 0-1 és que el nadó no acaba d'anar cómode necessiten un reductor a banda o van massa asseguts i el cap els sol caure cap endavant, de manera que no garanteix la seguretat del nounat. 
També influència el seient del cotxe, si són plans no hi ha problema però si tenen una lleugera inclinació, la cadira no queda ben posada i tendeix a caure cap al seient, s'ha de tenir en compte i provar-ho. 

De fet en vam provar unes quantes amb la nostra nevodeta de cinc mesos i ho vam veure clar.
  
La kiss II plus incorpora un reductor per a nadons molt confortable a més compta amb un suport metàl·lic que s'adapta amb Isofix o bé amb cinturó de seguretat. Després ho veureu al vídeo que us comparteixo. 

Per comprar aquesta cadira necessites buscar un punt de venda ja que no fan servei per Internet. Vam trobar un punt de venda a Vilanova " Silla coche bebe" on són uns experts en cadires de cotxe, a més, si busqueu per la web hi trobareu molts vídeos on presenten les cadires, nosaltres els hem vist quasi tots!! 

La tenda és una gran nau on hi ha un show room de cadiretes, tenen quasi totes les cadires actuals per poder provar-les al teu cotxe (també tenen una filial a Tarragona).

Primer esculls la cadira, la ensenyen en un seient de prova que tenen, per explicar-te com funciona i després cap al teu cotxe per comprovar si s'adapta correctament al vehicle i a les teves necessitats. 
Això ens va anar molt bé, de vegades les dimensions del cotxe o la pocició del seient poden fer que el nadó no vagi còmode. 

Ens va acabar d'agradar quan la vam veure posada al cotxe així que la vam encarregar.  En 15 dies ja la teníem llesta per esperar al nostre petit. 




Aquí us deixo unes quantes fotos del show room. 
Aquesta és la que nosaltres hem escollit, és una cadira molt confortable i com ja us he dit abans provar-la amb la nostra nevodeta va ser un factor clau, de vegades, una cadira et pot semblar molt bona però el nadó no hi va prou ben assegut. Us recomano, sempre que pugueu, provar-la abans de comprar. 








Per @Saidakn


________________________________________________________

Finalmente, nos hemos decidido con respecto a la silla de seguridad del coche. En principio yo me hubiera dejado llevar la primera que vimos, ya me parecía bien, pero decidimos aparcarlo para indagar un poco más.

¡Buscando información!
Hay sillas de diferentes grupos dependiendo de la edad y el peso del niño, como podéis ver en la siguiente tabla.
Lo que queríamos hacer en un principio era adquirir una grupo 0 y luego pasar a una que va del grupo 1,2 i 3.

Pero no lo acabábamos de ver claro y finalmente después de leer mucho, decidimos que queríamos una silla a contra marcha del grupo 0- 1.
 

 La silla en contra marcha: 
 Actualmente hay países que lo tienen establecido por ley y son las más seguras del mercado en caso de accidente. Muchas familias están optando por este sistema de seguridad, nosotros teníamos nuestras dudas. ¿Y si no se adapta o no le gusta ir a contra marcha? Pero los beneficios son tantos que hemos priorizado la seguridad. Ya os contaremos cómo va.

Muchas sillas que van del grupo 0-1 se pueden girar por tanto aunque al principio están en contra marcha, después se convierten en sillas en sentido de la marcha, algunas incluso son giratorias y permiten máxima comodidad para el adulto a la hora de sentar a la criatura.
Pero teníamos claro que queríamos una silla exclusivamente a contra marcha y que hubiera pasado el test plus.

La elegida es la Klipplan Kiss II Plus. Es una silla muy curiosa, a nivel estético, deja mucho que desear pero en seguridad y comodidad para el niño parece una de las mejores sobre todo porque abarca desde el grupo 0 hasta el grupo 1 siempre a contra marcha.

El problema que tienen muchas sillas del grupo 0-1 es que el bebé no acaba de ir cómodo necesitan un reductor aparte o van demasiado sentados y la cabeza les suele caer hacia adelante, por lo que no garantiza la seguridad del recién nacido. También tiene cierta influencia el asiento del coche, si son planos no hay problema pero si tienen una ligera inclinación, la silla no queda bien puesta y tiende a caer hacia el asiento, se debe tener en cuenta y probarlo.

De hecho probamos unas cuantas sillas con nuestra sobrina de cinco meses y lo vimos claro.

 La kiss II plus incorpora un reductor para bebés muy confortable además cuenta con un soporte metálico que se adapta con Isofix o con cinturón de seguridad. Después lo veréis en el vídeo que os comparto.

 Para comprar esta silla necesitas buscar un punto de venta ya que no hacen servicio por Internet. Encontramos un punto de venta en Vilanova "Silla coche bebe" donde son unos expertos en sillas de coche, además si busca por la web encontraréis muchos vídeos donde presentan las sillas, nosotros los hemos visto casi todos !!

La tienda es una gran nave donde hay un show room de sillitas, tienen casi todas las sillas actuales para poder probarlas en tu coche.

Primero eliges la silla, te la enseñan en un asiento de prueba que tienen, para explicarte cómo funciona y luego hacia tu coche para comprobar si se adapta correctamente al vehículo y a tus necesidades. Esto nos fue muy bien, a veces las dimensiones del coche o la posición del asiento pueden hacer que el bebé no vaya cómodo.

Nos acabó de gustar cuando la vimos puesta en el coche así que la encargamos. En 15 días ya la teníamos, lista para esperar a nuestro pequeño.

Silla coche bebe 
Arriba podeis ver unas cuantas fotos del show room.

Esta es la que nosotros hemos elegido, es una silla muy confortable y como ya os he dicho antes, probarla con nuestra sobrina fue un factor clave, a veces una silla te puede parecer muy buena pero el bebé no va suficientemente bien sentado. Os recomiendo, siempre que podáis, probarla antes de comprar.



Por @Saidakn

Pilates, ioga, piscina... per a dones embarassades / Pilates,Yoga,piscina... para mujeres embarazadas

Sabem que fer exercici és beneficiós per la mostra salut, què passa quan estem embarassades? Perquè algunes deixem de practicar esport?

Us explicaré com està anant en el meu cas, però espero els vostres comentaris amb les vostres aportacions sempre tan valuoses per a mi.

Abans de saber que estava embarassada tenia una vida activa esportivament parlant, dos matins abans d'anar a treballar feia classe d'spinnig, una tarda de muntanya i algun dissabte al matí de running, res de l'altre món però suficient per sentir-me bé!

Un cop vaig saber que estava embarassada vaig fer un stop a totes aquestes activitats, no per recomanació mèdica sinó, pel malestar que estava patint amb les nàusees i vòmits a tota hora del dia. Quasi tothom em deia que en finalitzar el primer trimestre aquest malestar s'acabaria, però no ha estat així, la cosa ha continuat, però, ara puc gaudir d'alguns moments on sembla que estigui millor.

Vaig consultar a la Ginecòloga, si em recomanava algun tipus d'activitat, ara que ja no estic tan malament com al principi. Em va recomanar fer petites passejades, piscina, o bé Pilates, ioga, però sempre amb coneixement i sense forçar gaire.

Us preguntareu que he fet, doncs, encara podríem dir que poca cosa, estic feta un nyap, quan decideixo activar-me em trobo malament, ho deixo per més tard i mai arriba el moment, arribaré al part en baixa forma i això no em fa gràcia.

La veritat és que he anat a caminar uns quants matins, passejades per la platja i pel passeig del riu, però molt suau. Alguns matins faig ioga però molt bàsic a casa, es nota que fa mesos que no faig res. Intentaré crear una petita rutina per millorar una mica la meva condició física, estem a la recta final i començo a no sentir-me còmoda amb tant de pes!

Per @Saidakn

Per si us animeu, deixo aquests vídeos.



_____________________________________

 ¿Sabemos que el ejercicio es beneficioso para la salud, pero que sucede cuando estamos embarazadas? ¿Porque algunas dejamos de practicar deporte?

Voy a explicar cómo me va a mí, pero espero vuestros comentarios con sus contribuciones siempre tan valiosas para mí.

Antes de saber que estaba embarazada tenía una vida activa deportivamente hablando, dos días por la mañana antes de ir al trabajo hacia clase de spinning, una tarde de montaña y algunos sábados salia a correr, nada del otro mundo pero suficiente para sentirme bien!

Una vez me enteré que estaba embarazada hice una stop en todas estas actividades, no por el consejo médico, sino por náuseas y vómitos que tenia a todas horas del día. Casi todos me decían que al final del primer trimestre esta incomodidad terminaría, pero no ha sido así, ya que la cosa ha continuado pero ahora sin tanta intensidad y puedo disfrutar de algunos momentos, donde parece que estoy mejor.

Consulté con la ginecóloga que me recomienda algún tipo de actividad como andar, piscina, Pilates, yoga, sin demasiado esfuerzo.

¿Que he hecho? Púes poca cosa, cuando decido activarme me encuentro mal y lo dejo para más tarde y nunca llega el momento, voy a estar en baja forma y no me hace gracia.

La verdad es que he estado caminando algunas mañanas, he tomado paseos por la playa y por el paseo del río, pero muy suave. Algunas mañanas hago yoga pero muy básico, se nota que llevo meses sin hacer nada. Voy a intentar crear una pequeña rutina para mejorar un poco mi condición física, en el tramo final del embarazo  comienzo a no sentirme cómoda con tanto peso!

Por @Saidakn

viernes, 17 de marzo de 2017

Higiene bucodental durat l'embaràs / Higiene bucodental durante elembarazo

Durant l'embaràs sorgeixen una sèrie de canvis orgànics i de conducta que poden afectar a la cavitat bucal provocant risc de càries o malalties de genives. Per aquest motiu, és important que durant l'embaràs es dugui a terme una correcta higiene oral i una dieta equilibrada.

Els canvis hormonals durant l'embaràs no els podem controlar però sí que tenim a les nostres mans, tindre cura de la neteja diària de les nostres dents per evitar possibles gingivitis o càries.

Per tant ens sorgeixen una sèrie de preguntes.

Què podem fer?

Tan bon punt sapiguem que estem embarassades és bo visitar el nostre centre dental de confiança per fer una revisió. A més a més ens aconsellaran de quin tractament haurem de seguir en cas que ho necessitem.

Ens podem fer una neteja bucodental?

De fet el segon trimestre de gestació és el moment ideal per visitar el centre dental i realitzar-nos una higiene oral.
 

Avui, a les 27 setmanes de gestació, he visitat la meva dentista, la Dra. J Castells, per realitzar una neteja oral, tal i com em van recomanar al centre Perioclinic d'Amposta
Ha estat una molt bona experiència, sense molèsties. He sortit molt contenta amb una bona sensació.


Hi ha perill per al nadó?

No existeix cap perill. L'anestèsia local que usen per assegurar l'efecte analgèsic durant el tractament és inofensiva per al bebè.

Així doncs que a cuidar-se la boca més que mai! 


Per @Saidakn




_____________________

Durante el embarazo surgen una serie de cambios orgánicos y de conducta que pueden afectar a la cavidad bucal provocando riesgo de caries o enfermedades de encías. Por este motivo, es importante que durante el embarazo se lleve a cabo una correcta higiene oral y una dieta equilibrada.

Los cambios hormonales durante el embarazo no los podemos controlar pero sí que tenemos en nuestras manos, cuidar la limpieza diaria de nuestros dientes para evitar posibles gingivitis o caries.
¿Qué podemos hacer?

Luego que sepamos que estamos embarazadas es bueno visitar nuestro centro dental de confianza para hacer una revisión. Además nos aconsejarán de qué tratamiento tendremos que seguir en caso de que lo necesitamos.

Nos podemos hacer una limpieza 
bucodental?

De hecho el segundo trimestre de gestación es el momento ideal para visitar el centro dental y realizarnos una higiene oral.

De hecho, hoy, a las 27 semanas de gestación, he visitado mi dentista, la 
Dra. J Castells, para realizar una limpieza oral, tal y como me recomendaron el centro Perioclinic de Amposta.

Ha sido una muy buena experiencia, sin molestias. He salido muy contenta con una buena sensación.

Hay peligro para el 
bebé?

No existe ningún peligro.La anestesia local que usan para asegurar el efecto analgésico durante el tratamiento es inofensiva para el bebé.

Así pues que a cuidarse la boca más que nunca!

Por @
Saidakn





lunes, 13 de marzo de 2017

La maternitat i les amistats / La maternidad y las amistades

Fa una estona he llegit un article d'una Blogger i m'ha semblat que tenia alguna cosa a dir al respecte.

L'amistat és allò que dónes gratuïtament aquelles persones que estimes, quan i com pots perquè de vegades no sempre estan al teu costat, però les tens al teu cor. 
Les trobades, els favors, la companyia són part d'aquesta amistat i pot ser que de vegades per diverses circumstàncies de la vida, estudis, feina, família, l'arribada d'un fill, aquestes trobades cada cop són menys. Això no ha de ser motiu de deixar l'amistat de banda, una amiga és una amiga encara que passi el temps o la vida ens porti per camins diversos. No tenim dret a enfadar-nos per no ser-hi en un moment clau, potser i segur, que serà per alguna raó. 
No és tan difícil, nosaltres podem fallar a una amistat, segur que ella també ens ha fallat o ho farà en alguna altra ocasió, no ho podem tindre en compte. 

És normal, que quan arriba el nadó a la teva vida absorbeix molt del teu temps i deixis una mica de banda les teves amistats o bé al revés que les teves amistats no saben com apropar-se o tenen projectes, que difícilment poden adaptar-se a la vida d'un nadó, no crec que ens haguem d'agoixar, ja passarà la tempesta, ja ens tornarem a trobar. El que no és bo és anar amb retrets, hi ha el mateix del meu al teu, que del teu al meu. Deixem anar les excuses i gaudim del present. 

Potser direu, aquesta que ens conta si encara no és mare? Sí teniu raó encara em falten unes setmanes, però des que sóc ésser humà que tinc al costat al meu germà Ramon, amb paràlisi cerebral i que necessita de nosaltres en tot moment. Ramon m'ha acompanyat en la nostra infància, en l'adolescència i ara en l'etapa adulta. M'ha ensenyat a què no tothom està preparat per compartir amb nosaltres moments fantàstics de convivència, no per això deixaran de ser dels meus amics, també he après que no puc anar totes bandes, ni sempre, ni quan vull i que casa nostra sempre ha estat oberta a visites que ens feia il.lusió rebre i mai van arribar. Potser en aquell moment no podien o tenien algun projecte personal, en què nosaltres no hi teníem cabuda. 

Amb aquesta reflexió vull entendre que tot passa per algun motiu, que la vida ens dóna oportunitats, que hi ha amistats de tota la vida i n'hi ha que arriben per sorpresa per marcar-nos per sempre més. 
Mirem en bons ulls i entenem que cadascú fa el que pot i com pot


Per acabar us deixo aquesta cançó de Txarango, "Compta amb mi". 




Us estimo amics, perdoneu si no hi sóc sempre que em necessiteu. 





Per @Saidakn
 ___________________________________________________

Hace un rato leí un artículo en un blog y encontré que tenía algo que decir al respecto.
La amistad es aquello que das gratis las personas que amas, cuándo y cómo puedes porque a veces no estan siempre a tu lado, pero los tienes en tu corazón.

Las reuniones, los favores, la  compañia forman parte de esta amistad y puede que a veces por diversas circunstancias de la vida, estudio, trabajo, familia, la llegada de un hijo, estas reuniones cada vez son menos. Esto no debería ser una razón para dejar a un lado la amistad, un amigo es un amigo aunque pase el tiempo o la vida nos guie por caminos distintos. No tenemos derecho a estar enojados por no estar ahí en un momento clave, tal vez, y seguro, que será por alguna razón.

No es tan difícil, nosotros podemos fallar a una amistad, seguro que ella también nos ha fallado o lo hará en otra ocasión, no lo tengamos en cuenta.


Es normal que cuando el bebé entra en tu vida absorbe mucho de tu tiempo y puedes dejar de lado a los amigos o al revés, que tus amigos no sepan cómo acercarse o tienen proyectos, que apenas pueden adaptarse a la vida de un bebé, no creo que tengamos que agobiarnos, ya pasará la tormenta y volveremos a encontrarnos. Lo que no es bueno es ir con reproches, hay lo mismo de mi casa a la tuya, que de la tuya a la mía. Dejemos ir las excusas y disfrutemos del presente.

Tal vez pensareis, ¿que nos dice esta si todavía no es madre? Sí, tenéis razón aun me faltan unas semanas, pero desde que soy un ser humano que tengo junto a mi a mi hermano Ramón, con parálisis cerebral y necesita de nosotros en todo momento. Ramon me ha acompañado en nuestra infancia, en nuestra adolescencia y ahora en la etapa adulta. Me ha enseñado que no todo el mundo está listo para compartir con nosotros los fantásticos momentos de convivencia, no por esto dejarán de ser mis amigos, también he aprendido que no puedo ir a todos los lados, ni siempre, ni incluso cuando quiero y que nuestra casa siempre ha estado abierta a recibir visitas que nos hacia especial ilusión y que nunca llegaron.  Quizás en aquel momento no podían o tenían algún proyecto personal, en el cual nosotros no teníamos espacio.


Con este pensamiento quiero entender que todo sucede por una razón, que la vida nos da oportunidades, hay amistades de toda la vida y otras que llegan por sorpresa para marcarnos por siempre más.
Miremos con buenos ojos y entendamos que cada uno hace lo que pueden y como puede.



Por último os dejo esta canción de Txarango,  "Cuenta conmigo ".  Subtitulado en castellano.





Os quiero amigos, perdonad si no estoy siempre que me necesitáis. 

 Por @Saidakn

jueves, 9 de marzo de 2017

Pintem l'habitació / Pintamos la habitación

Comença el meu particular "síndrome del niu". Aquesta setmana sense falta havíem de pintar! 

Per tant, avui hem estat força enfeinats! Cada cop queda menys i ja tocava pintar l'habitació del petit, així doncs, ens hem posat a la feina. 

Hem decidit pintar-la en color blanc tal com estava, el blanc ens dóna la sensació de més gran i lluminós. 

Primer hem aplicat la cinta adhesiva pel voltant del rodapeu, endolls i al voltant de la finestra i tot seguit, a pintar s'ha dit!

La veritat és que ha quedat molt bé! 

Estem molt satisfets amb el resultat. 
Ara toca decorar-la!! 

Per @Saidakn
---------------
Comienza mi particular "síndrome del nido". Esta semana sin falta teníamos que pintar.
Por lo tanto, hoy hemos estado bastante ocupados! Cada vez queda menos y ya tocaba pintar la habitación del pequeño, así que nos hemos puesto en el trabajo.
Hemos decidido pintarla en color blanco tal y como estaba, el blanco nos da la sensación de amplitud y luminosidad.
Primero hemos aplicado la cinta de carrocero alrededor del rodapié, enchufes y alrededor de la ventana y luego, ¡a pintar se ha dicho!
La verdad es que ha quedado muy bien. 
Estamos muy satisfechos con el resultado. 
Ahora ¡toca decorarla!

Por @Saidakn







viernes, 3 de marzo de 2017

Panera de tresors / Cesta de los tesoros


 Us presento la panera dels tresors, es tracta d'una proposta educativa que es presenta com un joc per estimular als infants a partir dels 6 a 12 mesos aproximadament. Amb l'objectiu de proporcionar estímuls i experiència als cinc sentits, contribueix també al desenvolupament i coordinació ull-mà boca, desperta la curiositat d'allò que tenen al davant i el fet que sigui l'Infant qui escull els materials que vol experimentar per tant aprèn sol i per ell mateix amb la presència i atenció de l'adult, fet que li dóna confiança i seguretat.

Tinc una neboda de quasi cinc mesos i he pensat de preparar-li una panera perquè vagi començant a estimular els sentits.

La panera pot ser de la mida que ens agradi i pot ser de vímet o bé de roba fet amb "trapillo". En aquest cas n'he fet una amb ganxet usant "trapillo".

Els objectes que escollim poden ser diversos, han de poder rentar-se amb certa periodicitat i els podem anar renovant si es fan malbé o volem introduir-ne de diferents. També hem de tenir en compte que siguin elements el menys perillosos possibles.

M'agrada posar-hi elements de fusta (culleres, morter i mà de morter...) de metall (bols, claus, colador...) de roba (esponja, bocí de tela...) alguns elements de la natura (petxines, closca de coco, pinyes, ...) també s'hi poden posar alguna fruita (taronja, llimona...) el ventall és molt ampli.

Hem de pensar, en l'ús que en farà l'Infant amb aquests d'objectes serà portar-los a la boca, per això la higiene és important.

Espero que us animeu a preparar les vostres paneres de tresors, si teniu dubtes, us donaré un cop de mà, encantada.

Per @saidakn
_______________________________________

Os presento la cesta de los tesoros, se trata de una propuesta educativa que se presenta como un juego para estimular a los niños de 6 a 12 meses aproximadamente. Con el objetivo de proporcionar estímulo y experiencia con los cinco sentidos, también contribuye al desarrollo y la coordinación ojo-mano-boca, despertar la curiosidad de lo que tienen frente a ellos. El hecho de que es el niño quien elige los materiales que quiere experimentar hace que aprendan  solos y la presencia y atención del adulto, le da confianza y seguridad.

Tengo una sobrina de casi cinco meses, he pensado preparar una cesta para que vaya empezando a estimular los sentidos.

La cesta puede ser el tamaño que más nos guste y puede ser de mimbre o bién con  "trapillo ". En este caso la he hecho con ganchillo utilizando  "trapillo ".

Los objetos que elegimos pueden ser diferentes, tenemos que tener en cuenta que se puedan limpiar con cierta frecuencia y pueden ser renovados si se estropean o queremos presentarles otros de diferentes. También hay que tener en cuenta que sean lo menos peligrosos posible.

Me gusta poner elementos de madera (cucharas, mortero ...) de metal (tazones, llaves, colador...) de ropa (esponja, pedazo de tela, etc.) algunos objetos de la naturaleza (conchas, cáscara de coco, piñas, etc.)   también
puede poner alguna fruta (naranja, limón, etc.) el abanico es muy amplio.

Tenemos que pensar en el uso que hará el niño con estos objetos los llevará a la boca, razón por la cual la higiene es importante.

Espero os animéis a preparar vuestras cestas de los tesoros, si tienes dudas, estaré encantada de echaros una mano.

Por @saidakn


miércoles, 22 de febrero de 2017

Anàlisi segon trimestre / Análisis del segundo trimestre


Avui entrem a la setmana vint-i-quatre tot començant el matí amb les anàlisis del segon trimestre on entre altres coses es té en compte el test O'Sullivan on analitzen com el teu cos reacciona al sucre.

Aquests darrers dies he estat fatal amb nàusees molt abundants durant tot el dia i la veritat és que em feia pal haver de fer-me aquesta prova. M'havien contat que era molt desagradable, ja que et fan beure un líquid molt dolç, pensant amb els dies que he passat la probabilitat d'acabar en vòmit era elevada i no em feia gens de gràcia que m'haguessin de repetir les proves, però tot això estava dintre dels meus pensaments.

Hem arribat al laboratori primer que tot, els papers i seguidament la primera extracció al braç esquerre ni m'ho he notat, seguidament la infermera ha mirat els nivells de sucre en sang tenint en compte que estava en dejú, ha sortit un 80 i m'ha dit que molt bé, m'ha deixat caure que segurament sortiria bé la prova però no és segur, així que haurem d'esperar.

El següent pas era el més temut, la ingesta d'un líquid taronja, una espècie de "suero" d'aquell que et recomanen quan tens una passa, però una mica més dolç. Desagradable sí, però no res que no es pugui aguantar i mentre anava ingerint, ai!! Que vol sortir! He tancat els ulls i cap a dintre, tot fins a l'última gota, Sant Hilari, Sant Hilari!! M'ha recordat xupitos d'aquells que et fan agafar esgarrifança i la realitat és que no ha sigut per a tant, ho esperava molt pitjor.

Tot seguit, he passat una hora de lectura a la sala d'espera on he tingut temps per aguantar-me i no vomitar! Sort que no se m'ha fet massa llarg.

Al cap de 60 minuts de nou una petita punxada, aquest cop he canviat de braç i enllestit! Cap a casa, o més ben dit cap a la fleca a fer un bon esmorzaret, però res de dolç en tot el dia, ja n'he fet una bona dosi per avui. Esperarem els resultats de la prova i a veure què ens diu la Ginecòloga la setmana vinent.

Com us va anar a vosaltres aquesta prova? Teniu alguna anècdota per compartir?

Gràcies per llegir-nos!

Per @Saidakn

____________________

 Hoy entramos en la semana veinticuatro empezamos la mañana con el análisis del segundo trimestre, donde entre otras cosas se tiene en cuenta la prueba O'Sullivan donde analizan cómo reacciona su cuerpo al azúcar.

Estos últimos días he estado fatal con nauseas muy abundantes durante todo el día y la verdad es que no tenia ganas de hacerme este examen. Me habían dicho era muy desagradable, porque te hacen beber un líquido muy dulce, pensando en los días que he pasado la probabilidad de terminar en vómito era alto y no me hacía ninguna gracia tener que repetir las pruebas, pero todo esto estaba dentro de mis pensamientos.

Hemos llegado al laboratorio en primer lugar, los papeles y después la primera extracción en el brazo izquierdo ni lo he notado, luego la enfermera ha examinado los niveles de azúcar en la sangre, teniendo en cuenta que tenía el estómago vacío, ha salido a 80 y me ha dicho que muy bien, me dejo caer que seguramente saldría bien la prueba pero no es seguro , por lo que tendremos que esperar.

El siguiente paso fue el más temido, la ingesta de un líquido anaranjado, una especie de  "suero " de la que se recomienda cuando se tiene una pasa, pero un poco más dulce. Desagradable, sí, pero nada que no se pueda pasar. Cerré mis ojos y hacia adentro, todo hasta la última gota. He recordado los xupitos, aquellos que te hacen encojer y la realidad es que ha sidopara tanto, esperaba algo mucho peor.

A continuación, he pasado una hora de lectura en la sala de espera donde tuve tiempo para aguantarme y no vomitar! Suerte que no se me ha hecho demasiado largo.
 

Pasados 60 minutos, de nuevo un pequeño pinchazo, esta vez cambié de brazo y finalizado! Hacia casa, o más bien a la panadería para hacer una buen desayuno, pero nada dulce en todo el día, ya he tomado bastante por hoy. Vamos a esperar los resultados de la prueba y a ver lo que nos dice la ginecóloga  la próxima semana.

¿Cómo os fue esta prueba? ¿Tenéis alguna anécdota para compartir?

¡Gracias por leernos!

Por @Saidakn

sábado, 18 de febrero de 2017

Formació: Acompanyament respectuós / Formación: Acompañamientorespectuoso

El passat dimecres vaig assistir a una formació vivencial dirigida a pares i professionals que estan en contacte amb infants. Organitzada per l'associació "Los  lliris" a l'espai de criança compartida "Lo niu" a Deltebre.

Va ser una formació teòrica-practica on ens van donar eines per fer una mirada als diferents tipus d'acompanyament que fem amb  els infants i centran especial atenció a l'acompanyament respectuós. A més vam fer una pinzellada sobre què és l'educació viva. 

Com a mestra he fet moltes formacions, el que em va agradar d'aquesta va ser compartir-la amb famílies penso que si les famílies ens neguitejem per fer formacions pedagògiques alguna cosa està canviant en l'educació i els canvis des de casa són molt valuosos. 
És una gran sort tindre al poble gent amb neguits en vers l'educació dels seus fills. Des d'aquí la meva enhorabona al "NIU" per la feina que hi desenvolupen, per donar una alternativa a famílies inquietes amb ganes de canvis. Tot i això, penso que l'important seria fer canvis en l'educació pública que són qui poden oferir una educació alternativa que arribi a tot tipus de famílies. Estic convençuda que poc a poc ho aconseguirem. 

        Foto by Pinterest 

Enllaços d'interès, per saber-ne una mica més:






Per @Saidakn

---------

El pasado miércoles asistí a una formación vivencial dirigida a padres y profesionales que están en contacto con niños. Organizada por la asociación "Los lliris" en el espacio de crianza compartida "El niu" en Deltebre.
Fue una formación teórica-práctica donde nos dieron herramientas para hacer una mirada a los diferentes tipos de acompañamiento que hacemos con los niños y centrarón especial atención al acompañamiento respetuoso. Además hicimos una pincelada sobre qué es la educación viva.

Como maestra he hecho muchas formaciones, lo que me gustó de esta fue compartirla con familias pienso que si a las familias nos inquieta hacer formaciones pedagógicas algo está cambiando en la educación y los cambios desde casa son muy valiosos.
Es una gran suerte tener en el pueblo gente con inquietudes en verso la educación de sus hijos. Desde aquí mi enhorabuena al "NIU" por el trabajo que desarrollan, para dar una alternativa a familias inquietas con ganas de cambios. Sin embargo, pienso que lo importante sería hacer cambios en la educación pública que son quienes pueden ofrecer una educación alternativa que llegue a todo tipo de familias. Estoy convencida de que poco a poco lo conseguiremos.

Enlaces de interés, para saber un poco más:



viernes, 17 de febrero de 2017

Antiestries durant l'embaràs - Anti estrías durante el embarazo

Foto by Pinterest 

Avui us parlaré sobre la hidratació, ja feia dies que volia escriure aquest post.
Una de les primeres coses que vaig fer en saber que estava embarassada va ser córrer cap a la farmacia.
Havia llegit que una correcta hidratació des del principi era fonamental per garantir un embaràs sense estries. Havia sentit que l'oli d'ametlla anava molt bé però finalment la noia de la farmàcia em va recomanar un Bio-oil un producte molt semblant a l'oli d'ametlla. Amb aquests tipus de productes podem oferir un plus d'elasticitat a la pell, tot aplicant-lo dues o tres vegades al dia.
Durant aquests primers mesos us he de dir que me posat tot allò que queia a les meves mans des de la crema hidratant Nivea, de tota la vida que podem trobar al supermercat i que moltes amigues m'han recomanat, tenir-ne en compte que no es tracta d'una antiestries, fins a la crema Mama Mio, una de les millors del mercat utilitzada per moltes famoses com Victoria Beckham, Jessica Alba, Clàudia Schiffer... entre altres, passant també per olis naturals de farmàcia.
A hores d'ara em sento súper hidratada, però cadascú té un tipus de pell diferent i moltes vegades les estries surten en l'etapa final, de moment intentaré que no apareguin aplicant-me diàriament crema i l'oli com a mínim dues vegades.

I vosaltres, vau fer algun tractament antiestries? Us vàreu aplicar crema diàriament? O pel contrari no és una cosa que us preocupava gaire?

Per @Saidakn

_________________________________________

Hoy voy a hablar de la hidratación, ya hacía días que quería escribir este post.
Una de las primeras cosas que hice en saber estaba embarazada fue correr a la farmacia.
Había leído que una hidratación correcta desde el principio fue fundamental para asegurar un embarazo sin estrías. Yo había oído que el aceite de almendra era muy bueno pero la chica de la farmacia me recomendó un Bio-oil un producto muy similar al aceite de almendra. Con estos tipos de productos podemos ofrecer un plus de elasticidad a la piel, aplicando dos o tres veces al día.
Durante estos primeros meses tengo que decir que me he puesto todo lo caía en mis manos des de la crema Nivea hidratante de toda la vida que podemos encontrar en los supermercados y muchas amigas me han recomendado, teniendo en cuenta que no es un anti estrías, hasta que la crema Mama Mio, una de las mejores del mercado, utilizada por muchas famosas como Victoria Beckham , Jessica Alba, Claudia Schiffer... entre otras y también los aceites naturales de la farmacia.
Por ahora me siento súper hidratada, pero cada uno tiene un tipo diferente de piel y muchas veces las estrías salen en la etapa final, en este momento voy a intentar que no aparezcan aplicando mi crema diaria y el aceite por lo menos dos veces.
¿Y vosotras, hicieron algún tratamiento anti estrías? ¿Se aplicaban crema a diario? ¿O por el contrario no es algo que le preocupase demasiado?

Por @Saidakn