miércoles, 13 de diciembre de 2017

Llibre de la setmana VII


He estat uns dies sense publicar el llibre de la setmana, la tornada a la feina i el bebè no em deixa temps per escriure. Quan arriba la nit estic molt cansada i sense energia. A vosaltres també us passa, mamis?

Avui us presento un conte molt dolçet per als petits de casa. Encara no li he explicat al Max, però en tinc moltes ganes, m'imagino al seu llitet, amb les llumetes i explicant-li aquest conte.

Endevina com t’estimo, és un llibre de l’autor Sam McBratney i il.lustrat curosament per l’Anita Jeram. Una vegada més l’editorial KóKinos ens regala una meravella de conte. Un relat d'una petita llebre que intenta quantificar quan estima a la seva mare i aquesta el sorprèn dient-li com ella l'estima una mica més encara. En definitiva un amor de llibre per compartir amb els vostres petits.



Per @Saidakn

sábado, 9 de diciembre de 2017

El collit




 Us explicaré com ens va a nosaltres.
Quan en Max tenia 2 mesos i solia dormir aproximadament sobre unes 12 hores diàries repartides entre nit i dia. Es despertava per a mamar cada dues hores i de vegades es tornava a dormir, tot i que, cada vegada va anar canviant i es passava més estones despert i interactuant amb l'entorn. Ara amb cinc mesos i mig el patró de son ha canviat una mica, durant el dia fa petites dormides, a mig matí, a la migdiada, a la tarda... Però quan arriba la nit intentem seguir una rutina, bany, poca llum i a dormir aviat. Ara, aguanta unes tres hores i mitja o quatre sense despertar-se per mamar, però, després depèn de la nit és desperta més o menys vegades. Ell el que vol és està prop meu.

Durant el dia dorm a qualsevol lloc al Moisès que tenim al menjador o a la maqueta. A la nit és una altra història, amb la lactància materna vam optar pel collit de manera que dormim tots a la mateixa habitació amb la comoditat que això comporta.

- penso que se sent més protegit
- quan és desperta el sentim de seguida i quasi mai plora
- quan mama no m’he d'aixecar, per tant no em desvetllo tant i és més fàcil tornar-me a dormir
- segons diversos articles que he llegit disminueix la mort sobtada dels nadons

De fet, el collit no és una moda ni una novetat. Sempre s'ha compartit habitació amb els pares o altres membres de la família, potser per manca d'espai o comoditat. Sigui com sigui el meu germà i jo ho vam fer fins als 7 anys i no ens va anar gens malament. Després sempre vam compartir habitació tots dos.

Dormir acompanyat és un plaer i enriqueix molt la relació entre iguals i progenitors.
Suposo que cadascú ho fa de la millor manera que pot i potser les diferents circumstàncies de cada família fan que prenguem una decisió o altra.

En definitiva crec que el nadó, en aquest cas en Max gaudeix molt més del son quan hi sóc a prop i si pot dormir als meus braços millor que millor. 
Malauradament, nosaltres no podem ser-hi sempre, per tant jo sempre que puc gaudeixo de veure'l dormir prop meu, ni acostumar-se ni res quan arribi el moment de canvi ja ens acostumarem a la nova manera.

Per @Saidakn

jueves, 30 de noviembre de 2017

La tornada a la feina després de la maternitat

Demà serà un dia important la tornada a la feina després de ser mare. No serà fàcil per què deixo el meu petitet i el trobaré molt a faltar. Però començo amb il·lusió. A veure si sóc capaç de compaginar la meva vida laboral i la meva nova passió, ser mare.
Ara més que mai, comprenc que sentiu els pares quan deixeu els vostres tresorets en mans de les mestres. Som unes desconegudes, i ells el vostre bé més apreciat.
Han passat cinc mesos i deu dies. Maternitat + lactància +l'agost (el mes de vacances) i se m'ha fet molt i molt curtet.
Què en penseu dels permisos de maternitat? Són tan petits,😩 encara necessiten la seva mama. I no sé com anirà la lactància, en Max tan sols s'alimenta de llet materna i el bibe no li fa gens de gràcia. En fi ens ho podrien posar una mica més fàcil. 
Bé, súper mamis, marxo a dormir, ja us contaré com va? 😘✨✨🌙


domingo, 26 de noviembre de 2017

Un regal per a tota la vida

Avui us vull parlar de'n Carlos González. És un metge pediàtric que ha publicat diversos llibres, us parlaré d'un en especial "Un regal per a tota la vida" imprescindible per entendre i aprendre molts aspectes sobre la criança dels nostres fills, sobretot per saber-ne més sobre la lactància materna.
Si no tens clar si vols donar de pit, la lectura d'aquest llibre t'ajudarà a prendre una decisió i si n'estàs molt convençuda, t'ajudarà a resoldre dubtes que ara encara no tens, però, poden arribar.


El passat mes de maig quan encara estava embarassada del Max vaig tindre l'oportunitat d'assistir a la xerrada "Omplem de petons. Com criar els vostres fills amb amor". La veritat és, que moltes coses de què parla són de sentit comú, però de vegades, els pares no ens hem parat a pensar-ho.

Us deixo uns enllaços de diferents conferències perquè, si podeu, l'escolteu i decidiu vosaltres mateixos, us animo a llegir els seus llibres.

És important que la parella també us acompanyi en aquest procés de lectura i compartir-ho des d'abans de néixer, així ho vam fer nosaltres. Quan vam saber que esperàvem un fill vam començar a llegir diferents llibres i revistes i ens ho vam partir, d'aquesta manera tots dos ens informàvem i preníem consciència del que ens esperava. De fet, aquest llibre el va llegir primer la meva parella que jo.

Res més a gaudir-ho i bona lectura.


Per @saidakn


miércoles, 22 de noviembre de 2017

Llibre de la setmana VI


El passat dia 20 de novembre va ser el dia mundial del drets dels infants, per això, aquesta setmana us presento aquest llibre. 

Una vida com la meva, ens mostra la realitat que viuen, els nens arreu del món. No tots, gaudeixen dels mateixos privilegis que nosaltres.
 
El llibre fa un recorregut pels diferents continents comparant com viuen allà els xiquets i xiquetes i recordant quins són els drets i deures dels infants. Ho fa mitjançant espectaculars fotografies i textos molt atractius per la canalla. Un viatge a través de la mirada dels infants que tot i ser d'entorns molt diversos comparteixen la puresa de l'infáncia. 




A mi me'l va regalar la meva germana fa molts anys i des que sóc mestra l'uso quasi cada curs per celebrar el 20 de novembre. 

Ens serveix com a objecte d'estudi i com a inspiració, crea murals i treballs i sobretot per mirar més enllà.  

"Un dels principals objectius de l'educació ha de ser ampliar les finestres per les quals veiem el món. Arnold Glasow"

Per @SaidaKn

Xarxa de suport

Fa cinc mesos que va néixer en Max i ha passat molt de pressa. Sembla l'altre dia quan encara no el sabíem ni agafar en braços, però, ràpid hem vam aprendre. Al principi tot ho fèiem amb molta cura i precaució, perquè teníem un petit ésser molt fràgil entre mans, el nostre volgut i esperat fill.
No ha estat del tot fàcil com esperàvem. El primer mes és esgotador. Tot són coses noves, que s'escapen de les mans. 
Els dies passen com si fossin hores i les setmanes són vistes i no vistes. Dies frenètics amb dubtes i moltes incerteses. Sort que n'he tingut, de tindre una bona xarxa de suport.

Què és una xarxa de suport?

Doncs, és amb qui comptar, a qui preguntar, amb qui compartir i per desfogar-te si fa falta.
Està clar, que la família és primordial sobretot els primers dies, però, també ho són les persones que estan passant el mateix que tu. 
Per això, ens vam agrupar algunes conegudes, per formar la nostra pròpia xarxa de suport. 
Ara som un grup de "súper mamis" jiji si no ens ho diem nosaltres qui ho farà? 

Quasi totes, mares primerenques que hem fet, el nostre, propi post part.

Juntes, hem compartit tots els nostres neguits, nits sense dormir, còlics, tos, mocs, caques, lactància... dubtes i consultes a qualsevol hora del dia, perquè sempre hi ha algú de guàrdia. 

Hem vist créixer els nostres petits dia a dia. Ens hem ajudat i ens hem fet costat a unes a les altres. 
Amb mirada sincera, i sentiments compartits, hem fet pinya i ens ha anat molt bé.

Contenta d'haver coincidit i agraïda de tots els consells i dels ànims que conjuntament ens hem anat donant.

Cadascuna aportant allò que les caracteritza i les fa úniques, l'experiència, l'entusiasme, la positivitat, l'organització, l'alegria ... en definitiva un munt de valors afegits en aquest meravellós camí, que és la maternitat. 

Així, mamis i futures mamis us convido a formar la vostra propia xarxa de suport. 

Per @Saidakn



jueves, 16 de noviembre de 2017

El llibre de la setmana V

Com va la setmana? Com afronteu el vostre dia a dia? I com estan els més petits de casa?

És important conèixer les emocions i saber-les gestionar, però de vegades posar nom allò que ens passa no és tan fàcil com ens pensem, per això, aquesta setmana us presento "El gran llibre de les emocions" que ens dóna un cop de mà a grans i petits.

En aquest llibre, l'autor, Esteve Pujol, ens proposa una vintena de contes i relats, lligats cadascun, a una emoció. Per tant, amb aquesta lectura podem aprendre a identificar i canalitzar les nostres maneres de fer, pel que fa a les emocions i sentiments. 

Hi podem diferenciar tres parts, la primera DES DE MI... contes per treballar el ser un mateix, la ira, la por, la tristesa...

La segona part VULL ANAR... són contes que ens ajuden a trobar el camí o l'energia per continuar endavant tot i les dificultats, resistir i recuperar-se...

Per últim, la tercera part, CAP ALS ALTRES... que són relats que ens mostren com relacionar-nos i conviure amb aquells que tenim al costat, l'empatia, l'agraïment, el perdó...

Penso que és un ideal per treballar i aprofundir en cada conte, depenent de l'edat dels infants. 
Un llibre molt complet i ple de coneixements sobre les emocions. Un complement per treballar a l'aula i també a casa.

Per @Saidakn

jueves, 9 de noviembre de 2017

El llibre de la setmana IV


Avui us presento L'erugueta goluda, és el conte més popular de l'autor Eric Carle que a la
 vegada és l'original il·lustrador de les seves obres. 

Aquest, és un conte molt atractiu, per les originals il·lustracions de colors vius, que criden l'atenció, dels més petits. Una peculiaritat del llibre són les seves pàgines perforades que marquen els aliments que l'eruga s'ha empassat. 

Com el títol indica la protagonista és una petita eruga goluda que acaba de néixer.  Cada dia mentre travessa les pàgines del llibre no para de menjar més i més, fins a arribar a transformar-se en una bonica papallona.

Ideal per conèixer el cicle vital de les erugues i molts altres conceptes, com la metamorfosi, els colors, les fruites, els dies de la setmana, el comptatge, en general un imprescindible en l'etapa infantil, amb un grapat d'activitats per poder treballar sigui a casa o a l'escola. 

Us deixo l'enllaç del conte, adaptat per Musicanna, espero que us agradi.
https://youtu.be/HWwf7wcKMl0

domingo, 5 de noviembre de 2017

Acompanyar el plor

Quan els nostres petits ploren, sigui quina sigui la causa, tendim a dir-los que no ho facin. Ens han ensenyat que plorar no és bo, que és de covards o dèbils, i volem que siguin forts i valents. Ho fem amb tota la bona intenció, però, això fa que amaguin les seves emocions i amagar els sentiments no és del tot bo ni fa que siguin tan forts com ens pensem. 
Conèixer i expressar les emocions els ajuda a regular l'autoestima. Reconèixer les emocions en els altres els ajuda a empatitzar. Aquestes eines i habilitats es poden aprendre, i millor si ho fan des de petits, així podran gaudir d'una bona intel·ligència emocional.

Què podem fer davant de l'infant que plora? Doncs, acompanyar-lo en el procés, ajudar-lo, estar amb ell si ho necessita i fer-li saber que estem disponibles per ajudar-lo. 
Ensenyar-li que estar trist o enfadat no està malament, que de vegades a tu també et passa i estàs per ajudar-lo i escoltar-lo. 
A més a més, hi ha molts contes per ajudar-nos en aquesta tasca, ja us presentaré, els qué més m'agraden en un altre post. 

Treballar les emocions és essencial. 

"Educar la ment sense educar el cor, no és educar en absolut" Aristòtil



miércoles, 1 de noviembre de 2017

Llibre de la setmana III


Com va anar la castanyada? O sou més de Halloween? Tant se val, oi?  La qüestió és celebrar i estar amb amics o família i gaudir d'estar junts.
Avui a la secció El llibre de la setmana, us presento un conte de l'autor Maurice Sendak.

Allà on viuen els monstres és una història en què el petit Max, vestit amb una disfressa de llop, fa enfadar tant la seva mare que aquesta, en un moment de caos li crida "ets un monstre!" i el castiga sense sopar a la seva habitació. És allí on comença un viatge cap al món de les coses salvatges on viuen els monstres. És coronat rei dels monstres i junts organitzen una festassa, fins que arriba el moment de tornar a casa.

El protagonista ha de fer front a diverses emocions i sentiments, soledat, ràbia, frustració, la por.
És ideal perquè l'adult acompanyi l'infant i ajudi a reconèixer aquests sentiments. Podem fer preguntes sobre el personatge. Com creus que se sent? Tu que faries? T'has sentit alguna vegada així?

Queda clar que és un conte senzill, una mica fosc i sense doble intenció.

A més a més, l'any 2009 es va estrenar la versió cinematogràfica, de la que us deixo l'enllaç del tràiler. 



Bona lectura! 
Per @SaidaKn









viernes, 27 de octubre de 2017

Les vacunes dels 4 mesos

Per fi és divendres! 
Hem tingut setmaneta mogudeta de vacunes. Quan tenia dos mesos el vam vacunar per primera vegada, no va tindre cap reacció, potser va dormir una miqueta més i alguna dècima més del normal sense arribar a fer febre. 
Però, aquesta vegada en Max ha tingut més efectes secundaris, als quatre mesos també toca una punxadeta més, un total de tres. La nit després de les vacunes va ser mogudeta, va fer una mica de febre i mal estar en general. L'endemà va estar més neguitós però sense febre. Dos dies després molt millor, però, vam haver de tornar, per donar-li la segona dosi de la RotaTeq, la vacuna contra el rotavirus què no és obligatòria, però que vam decidir de donar-li. 
Li ha costat més que la primera vegada,  no li ha agradat gens el gust i ha estat plorinyant una estoneta, però de moment res d'efectes secundaris.  
Com us van anar a vosaltres?

 
Bon cap de setmana!😘 

miércoles, 25 de octubre de 2017

L'hora de dormir

Un aspecte sobre la criança dels nostres fills que ens preocupa i bastant és l'hora de dormir. Hi ha articles i llibres que ens poden ajudar a resoldre alguns dubtes o fer-nos alguns aclariments, nombre d'hores que ha de dormir un nadó, els intervals del son... Hem de tenir en compte que no tenen la mateixa necessitat que els adults, per tant entendre els seus ritmes és essencial.

Us recomano la següent lectura, en què, Rosa Jové, psicòloga clínica infantil i juvenil, explica aspectes clau sobre el son.
Aquesta lectura ens pot orientar per ajudar els nostres fills a l'hora de dormir.



El llibre consta de cinc capítols repartits en tres parts, una primera part d'informació, la segona part d'avaluació i una tercera d'intervenció.

Vaig tindre la sort de conèixer la Rosa Jové en una xerrada que va fer a l'escola on treballo, en aquella ocasió ens parlava de les rabietes i conflictes. He de dir que em va agradar molt. 

Pròximament us explicaré com ho estem fent nosaltres amb el Max.

El llibre el podeu trobar a la Biblioteca, juntament amb altres llibres sobre els trastorns del son dels infants.


Per @SaidaKn


El llibre de la setmana II

Bones!!
Ja ha passat una setmana, no sé si teniu la mateixa sensació, però el temps vola. Per aquest motiu hem d'intentar gaudir de cada instant amb intensitat i de manera conscient. 
Avui presentem el segon llibre de la secció, l'Elmer. 
Aquest conte de l'autor David Mckee relata la història d'un elefant que és diferent de la resta. És ideal per treballar la diversitat, el respecte a les diferències, la importància de ser únic i accentua el valor de ser un mateix, per a mi un dels contes imprescindibles. 
El vaig descobrir fa molts anys quan estudiava magisteri i des de llavors que forma part dels meus contes preferits. 
Us deixo un enllaç del conte tot i que recomano el llibre de paper, crec que té una màgia especial. 

Espero que us agradi! 
Bona lectura. 

Per @saidakn






miércoles, 18 de octubre de 2017

El llibre de la setmana

Hola a tothom!
Tinc molts de post per acabar de polir i compartir-los amb tots vosaltres, però portar el bloc al dia com m'agradaria em costa més del que voldria.
Així i tot, avui estem d'estrena, comencem amb una nova secció. "El llibre de la setmana"
He pensat de recomanar un llibre o conte setmanalment d'aquesta manera tindrem un recull de contes que sempre podrem consultar. Pròximament, a la part superior del bloc hi trobarem una pestanya amb el nom de la secció.
Espero que us agradi la novetat.😉

Donem per estrenada la secció amb la recomanació d'un conte anomenat "UN LLIBRE" de l'autor Hervé Tullet, de l'editorial Cruïlla.
És un conte interactiu que robarà el cor dels més petits. És una lectura per compartir i per la meva experiència sé, que els agrada molt.

El llibre comença amb un punt groc sobre una pàgina en blanc i es convida al lector a prémer el botó, d'aquesta manera tan simple comença l'aventura i la màgia, on el joc i la lectura captivaran a grans i petits en el gust per la lectura.

Esperem les vostres reaccions; el coneixíeu? us sembla un bon conte? 

Us desitgem una bona lectura
Per @Saidakn

lunes, 18 de septiembre de 2017

La bebeteca

Aquesta tarda hem visitat la bebeteca de la Biblioteca Delta de l'Ebre.
http://www.bibliotecaspublicas.es/deltebre/catalogo_enlinea.jsp



La bebeteca és l'espai de la biblioteca destinat als més petits, amb l'objectiu d'apropar el gust per la lectura i estimular la creativitat i la imaginació en la primera etapa del desenvolupament infantil.
Els llibres han de formar part dels objectes quotidians que envolten el joc dels infants, de manera que creixin rodejats de paraules que els ajudin en el seu desenvolupament afectiu i intel·lectual a més de propiciar la comunicació entre adults i petits.

Què hi trobarem?
Trobarem un espai acollidor format per unes catifes on podrem seure amb els petits i un mobiliari lleuger en què, estan disposats els llibres.
També un gran recull de llibres molt atractius per la canalla, llibres de cartó, tous, amb titelles, de roba i de diferents textures, són llibres per escoltar, mirar, tocar, per estimular els sentits i amb temàtiques de l'entorn proper als nens.

Què podem fer amb els nostres bebès?
Doncs, podem passar una estoneta interactuant i establint un vincle afectiu amb el nostre bebè tot mirant, tocant, llegint-los petits fragments o poemes i endevinalles en definitiva gaudir dels contes amb els nostres fills.

A més a més podem visitar la selecció de llibres per a pares i mares que donen suport al desenvolupament i l'educació dels fills. 

Per això, us convido a visitar aquest espai de la nostra Biblioteca, on ens ofereixen un espai pensat i dissenyat per apropar-nos la lectura als més petits de casa.

Per @Saidakn

jueves, 13 de julio de 2017

L'esperat dia del part


Totes pensem tenir un part fàcil, bonic, curt, sense dolor, vaja, un part idíl·lic i perfecte, almenys això m'imaginava jo. Estava convençuda que si els meus pensaments eren positius, tot aniria sobre rodes i no en volia ni sentir parlar de la Cesarea.
Però, en Max no portava intencions de sortir, a la setmana 37 es va girar, per fi col·locat, però sorpresa! a la 38 tornava a estar assegut quan normalment hauria d'estar encaixat. Tot apuntava que hauríem de programar una cesarea.
Quan vam anar al seguiment la setmana 39 quasi increïblement el Max tornava a estar cap per a vall, però no especialment encaixat. La setmana següent encara continuava ben col·locat, així doncs, ha esperar fins a la 40+6 i en cas de no haver nascut provocarien el part.

I així va ser, el matí del 20 de juny, arribàvem a les 8 del matí a la Teknon on coneixeríem al nostre petit.
Jo, ni dolors, ni intencions de posar-me de part. Els monitors marcaven contraccions, jo continuava sense dolor, en Max no estava fent pressió, per tant no dilatava i després de 8 hores sense canvis, ens van preguntar que volíem fer, podíem esperar, tot i que no hi havia garanties de part vaginal, així doncs, tot i el meu disgust, vam decidir que ja era hora de conèixer al nostre petit.

De sobte, em va envair una sensació de por, d'alegria, nervis, tot un cúmul d'emocions, ja havia arribat el moment.

Vaig entrar caminant, 
per primera vegada a la meva vida, en un quiròfan, crec que l'adrenalina se'm va disparar i vaig començar a tremolar, no tenia pas fred, però no podia controlar el tremolor.

Vaig seure a la taula i em van administrar l'epidural, jo que estava desitjant la walker epidural, què et permet estar en moviment durant el part, doncs, no va poder ser.
Al cap d'una estona ja no sentia les cames i tothom estava llest per començar. Semblaven tots amables i no estaven gens nerviosos a diferència de nosaltres que estàvem com un flam. Carlos em feia besets, i com reconforta que sigui al teu costat la teva parella.
De sobte, aquella olor inconfusible de socarrim, vaig pensar en porquets però sabia bé que es tractava de la meva pell, estaven fent la primera incisió, no sentia res. Al cap d'un moment aquella sensació de buidor i al segon aquell plor que mai oblidarem. 
Les llàgrimes em ragen per la cara i el meu home em fa petons, ja el tenim aquí. Pràcticament al moment ja el tinc a sobre el pit, davant meu els seus ulls penetrants em miren i jo encara ploro més, quina emoció tan gran. 
Marxen al costat a pesar-lo i mesurar-lo i el papa els acompanya mentre, jo me oblidat que m'estan cosint, sóc feliç, estem contents. Al moment ja els tinc al meu costat, de nou pell amb pell, amb el nostre fill, són uns moments màgics, no tinc paraules, no es pot explicar, s'ha de viure. I el tremolor encara continua, no puc parar, tota jo estic tremolant, ens deixen sols gaudint del moment. No sé, ben bé, quanta estona vam estar abans de pujar a l'habitació però va ser un dels millors moments de la meva vida.

Tornant a la primera frase del post, sí que vaig tindre un part fàcil, bonic, també curt i sense dolor, per tant puc dir que va ser perfecte, un part idíl·lic.

I vosaltres, com va ser el vostre part?


Per @Saidakn

---------


Todas pensamos tener un parto fácil, bonito, corto, sin dolor, vaya, un parto idílico y perfecto, al menos eso me imaginaba yo. Estaba convencida de que si mis pensamientos eran positivos, todo iría sobre ruedas y no quería ni oír hablar de la Cesarea. Pero, Max no llevaba intenciones de salir, a la semana 37 se volvió, por fin colocado, pero sorpresa al 38 volvía a estar sentado cuando normalmente debería estar encajado. Todo apuntaba que deberíamos programar una Cesarea. Cuando fuimos al seguimiento la semana 39 casi increíblemente Max volvía a estar boca a bajo pero no especialmente encajado. La semana siguiente aún continuaba bien colocado, así pues, ha esperar hasta la 40 + 6 y en caso de no haber nacido provocarían el parto. 

Y así fue, la mañana del 20 de junio, llegamos a las 8 de la mañana en la Teknon donde conoceríamos a nuestro pequeño.
Yo, ni dolores, ni intenciones de ponerme de parto. Los monitores marcaban contracciones pero yo seguía sin dolor, Max no estaba haciendo presión, por lo que no dilataba, después de 8 horas y sin cambios, nos preguntaron que queríamos hacer, podíamos esperar, aunque no había garantías de parto vaginal , así pues, a pesar de mi disgusto, decidimos que ya era hora de conocer a nuestro pequeño.
De repente, me invadió una sensación de miedo, de alegría, nervios, todo un cúmulo de emociones, ya ha llegado el momento.
Entré caminando, por primera vez en mi vida, en un quirófano, creo que la adrenalina se me disparó y empecé a temblar, no tenía frío, pero no podía controlar el temblor.
Me senté en la mesa y me administraron la epidural, yo que estaba deseando la walker epidural, que permite estar en movimiento durante el parto, pues, no pudo ser.
Al cabo de un rato ya no sentía las piernas y todo el mundo estaba listo para empezar. Parecían todos amables y no estaban nada nerviosos a diferencia de nosotros que estábamos como un flan. Carlos me daba besitos, y como reconforta que este a tu lado tu pareja. De repente, ese olor inconfundible a chamusquina, pensé en cerditos pero sabía bien que se trataba de mi piel, estaban haciendo la primera incisión, no sentía nada. Al cabo de un momento aquella sensación de vacío y el segundo aquel llanto que nunca olvidaremos. 
Las lágrimas me manaban por la cara y mi marido me daba besitos, ya lo tenemos aquí. 
Prácticamente al momento ya lo tengo encima del pecho, ante mí sus ojos penetrantes me miran y yo todavía lloro más, qué emoción tan grande.
Marchan a pesarlo y medirlo y el papa los acompaña mientras yo me he olvidado que me están cosiendo, soy feliz, estamos contentos. 
Al momento ya los tengo a mi lado, de nuevo piel con piel, con nuestro hijo, son unos momentos mágicos, no tengo palabras, no se puede explicar, hay que vivirlo. Y el temblor aún continúa, no puedo parar, toda yo estoy temblando, nos dejan solos disfrutando del momento. No sé, cuánto tiempo estuvimos antes de subir a la habitación pero fue uno de los mejores momentos de mi vida.
Volviendo a la primera frase del post, sí tuve un parto fácil, bonito, también corto y sin dolor, por lo tanto puedo decir que fue perfecto, un parto idílico. 

Y vosotras, como fue vuestro parto?

Por @Saidakn

sábado, 17 de junio de 2017

La tria del nom


A l'hora de triar el nom per als teus fills, sorgeixen molts dubtes i a no ser, que ho tinguis claríssim comença la cerca del nom perfecte per aquest fill o filla tan esperat i desitjat.


Abans, es recorria a llibres de noms, ara la web ens ofereix diferents pàgines on triar i remenar.
N'hi ha que són tradicionals, i busquem noms més comuns i fàcils, altres opten per noms originals, poc comuns, també n'hi ha que tots noms dels membres de la família comencen amb la mateixa lletra, noms que passen de generació en generació, noms estrangers o d'altres territoris, noms de pel·lícula, noms curts o llargs, simples o compostos... la creativitat és molta.

Algunes parelles fan partícips als familiars, altres ho mantenen en secret, fins a l'últim dia i altres no tenen manies en dir-lo, perquè ho tenen claríssim, en canvi algunes parelles esperen veure-li la careta per acabar de decidir.

Mils de noms amb mils d'històries de com es va fer la tria.
És un tema apassionant i molt bonic quan el fill o filla serà gran i li explicaràs com va anar la cosa. Us recomano que li expliqueu.

Us deixo uns quants enllaços que us poden ser útils si encara esteu en aquell moment de decidir el nom.




També és important conèixer el significat i l'origen, per això també us deixo el següent enllaç.

https://significadodenombres.com.es/

I per acabar si teniu curiositat de saber quants noms hi ha iguals a la mateixa província no us podeu perdre aquest buscador, que et dóna el nombre i el percentatge sobre mil de les persones amb el mateix nom i el percentatge d'edat. 

Espero que tot us hagi estat útil i que ho passeu molt bé en aquesta cerca tan i tan bonica.

Per @Saidakn

viernes, 16 de junio de 2017

Visita a l'Hospital Verge de la Cinta


A l'Hospital Verge de la Cinta, han posat en marxa un servei de visites guiades per conèixer les sales de part i l'entorn, per fer més proper l'hospital, en un moment tan important com és el part.

Des de la matrona del CAP, t'informen i tan sols has de demanar hora.

La visita comença al vestíbul de l'Hospital on ens rep la matrona que ens farà de guia. Ens vam trobar sis parelles i ens van ensenyar tot el recorregut fins a paritoris, des del moment de passar la targeta.

Allí podem observar les diferents sales i la sala de part natural, una sala preciosa, decorada i pensada per fer del part un moment màgic.


La visita continua fins a la consulta de ginecologia, on podem fer preguntes de tots els dubtes que tinguem.

Penso que va ser una visita molt enriquidora, no estem acostumats a veure l'hospital des de dintre i aquest fet et dóna seguretat i tranquil·litat. A més a més, compartir aquests moments amb la parella són bonics i molt importants.

Si esteu esperant el vostre fill o filla no dubteu de gaudir d'aquest Tour. Pregunteu a la vostra matrona i aprofiteu l'oportunitat.


http://cadenaser.com/emisora/2017/02/08/ser_ebre/1486567316_320419.html


Per @Saidakn

lunes, 5 de junio de 2017

El massatge infantil / El masaje infantil

El passat mes d'abril vaig assistir al taller de massatge infantil organitzat a Sant Jaume d'Enveja.
Va ser una xerrada-taller a càrrec de Verònica Colomer, educadora certificada de massatge infantil IAIM (International Association of Infant Massage) i membre d'AEMI (Associació Espanyola de Massatge Infantil). 
La xerrada anava dirigida a famílies amb nadons de 0-12 mesos, dones embarassades o qualsevol família interessada en la criança i l'atenció dels infants. 

Amb la primera frase que em vaig quedar va ser: volem promoure el tacte nutritiu i que qualsevol nen se senti estimat. 

Si pensem que el tacte és el primer sentit que es desenvolupa (a partir de les 7 setmanes de gestació) i que ens acompanyarà al llarg de tota la vida, val la pena dedicar-li una mica de temps. 

Vimala Schneider va ser fundadora de l'Associació Internacional de Massatge Infantil el 1976. Va adonar-se dels beneficis del massatge infantil, originari de la India, on el mètode Xantala es traspassava de generació en generació. Ella a partir de l'observació, la pràctica i amb altres influencies va crear un programa, que ajudes a les famílies a practicar aquest massatge tan beneficiós. 

Partim de la necessitat de ser tocats per a sobreviure, també que ens escoltin i ens estimin. 
Per tant el moment del massatge ens ajuda a reforçar aquests vincles afectius a més de compartir un bon moment amb el nadó. 

BENEFICIS DEL MASSATGE INFANTIL

Estimulació

Sistema nerviós


El massatge estimularà el sistema nerviós, donant-li informació sobre el seu propi cos i de les persones que es relacionen amb ell. A més, afavoreix i estimula el funcionament de la resta de sistemes.

Sistema respiratori


Les tècniques de massatge són beneficioses, ja que ajuden a ampliar la capacitat respiratòria i enriqueixen l'oxigenació sanguínia. Això repercuteix directament en el sistema immunològic.

Sistema immunològic


Aquest sistema és el que ens protegeix de les malalties per això és important mantindre'l ben estimulat. El massatge ajuda a alliberar estres i d'aquesta manera s'afavoreix les defenses de l'organisme.

Sistema gastrointestinal


Al principi els nadons poden patir de còlics o gasos. El massatge estimula el transit intestinal i els ajuda a estar més tranquils.

Sistema endocrí


Aquest és un de la més complexos, funciona alliberant o inhibint diverses hormones, per això és important que el sistema estigui ben estimulat i equilibrat.

Relaxació


La relaxació és la part oposada a l'estimulació. La veu i el tacte suau ajudarà a la relaxació del nadó.

Alliberació


Va relacionada amb la relaxació. Quan ens relaxem alliberem tensions siguin físiques, psiquiques o emocionals.

Interacció i vincles


Durant el massatge el nadó entra en contacte amb l'adult, el mira, l'escolta, l'olora i el toca. Es comunica i provoca respostes: mirades, somriures, vocalització...

Els hi dóna seguretat i fomenta el vincle positiu.


COM COMENÇAR?
Penso que la millor opció és fer el curs on ens ensenyen bé com fer-ho. De totes maneres faré cinc cèntims del que ens van explicar a la xerrada i el que he anat llegint en alguns llibres.

- Per fer el massatge necessitem oli per fer més agradable el massatge. És important que sigui un oli natural i ecològic, premsats en fred i lliures de parafina. Poden ser específics o en podem usar per exemple d'ametlla dolça però intentem que siguin poc perfumats.

- Hem de tenir en compte que el moment elegit per fer el massatge sigui l'adequat, si estem nerviosos o no tenim temps no transmetrem la pau i la tranquil·litat desitjada.

Tampoc és bon moment després que el bebè hagi menjat o tingui gana, hem de buscar que tots estiguem disponibles.

- Crear un bon ambient, abaixar el llum, posar música tranquil·la, ens pot ajudar.

- Per començar li hem de demanar permís al petit, que vull dir en demanar permís? Doncs això mateix, mirar-lo, preguntar-li si té ganes d'un massatget i esperar la seva resposta, una rialla, per exemple. També és important acomiadar-se quan acabem.

Quan tenim tot això llest ja podem començar.

en Videos




NO PODEM OBLIDAR!

- És important mantenir la lateralitat, tot el que fem en una cama ho hem de fer a l'altra.

- Qualsevol familiar pot participar del massatge.

- Podem començar amb el massatge des del naixement (3a setmana) fins quan es faci gran.

- És qüestió de qualitat, si no tenim temps per fer tot el cos no passa res, és millor fer-lo bé i curt, que anar de pressa.







Massatge pas a pas / Masaje paso a paso



Per @Saidakn



viernes, 2 de junio de 2017

Gran, Carles Capdevila

Avui, al nostre bloc Educar des del cor, fem un petit homenatge a l'home que ens ha fet veure les coses des d'un altre punt de vista, amb més humilitat, amb amor, amb humor i sobretot amb molt de sentit comú, en Carles Capdevila.
Gràcies per les sàvies paraules que ens deixes en els teus articles, llibres, entrevistes i monòlegs, amb els quals hem gaudit, après i rigut.
Per sempre, DEP.




domingo, 9 de abril de 2017

Les classes prepart


Aquesta setmana he començat les classes prepart. La llevadora et programa les classes per començar al tercer trimestre, a la setmana 30 aproximadament, si esteu esperant bessons, la cosa canvia i potser recomanen començar una mica més aviat.
Les classes les hem començat al CAP de la població a càrrec de la llevadora.

A les classes prepart t'informen de tot allò que necessites saber de l'embaràs, el moment del part, cura del nadó, la lactància i com cuidar-te en la recta final, tant físicament com mentalment, per encarar bé un dels moments que més respecte ens fa, el part

També pots fer preguntes i compartir moments amb dones i parelles que estan passant pel mateix, això reconforta molt, saber que no estàs sol i que tot el que et passa també els hi passa a altres. 

En aquesta primera classe ens hem centrat en la salut postural de les dones embarassades. 

Moltes vegades al tercer trimestre patim mal d'esquena a causa del desplaçament del centre de gravetat per compensar l'augment del pes abdominal, per tant tendim a tirar la pelvis cap endavant, fent que el nostre cos adopti la posició de la següent imatge. Pot arribar a variar fins a 28 graus la curvatura de la columna. 


Això fa que les vèrtebres s'estiguin pressionant amb més força i recàrregues aquesta zona lumbar. 

Per evitar aquesta sobre càrrega o alleugerar-nos de tant en tant és bo que practiquem exercicis d'estiraments. 

Està bé començar per escalfar la zona lumbar amb un petit massatge per estimular els músculs. 


També podem asseure'ns en una pilota i fer petits moviments de la pelvis per alliberar la tensió. 

Us deixo un vídeo per treballar amb la pilota de Pilates, tota la zona abdominal i sòl pèlvic. 





Tot seguit, podem fer estiraments, sense pressa i prenent consciència dels moviments del cos.

Primer, estirades cap amunt, flexionem un genoll i el portem al pit. No oblidem de respirar. 
Repetim amb l'altra cama.

Tot seguit provem d'estirar cap al costat fent la força des del genoll, no des de la cadera, per estirar els glutis. 

Repetim amb l'altra cama. 

Un altre estirament que podem fer és l'estirament piramidal, consisteix a encreuar una cama sobre el genoll de l'altra i estirar cap al pit amb les mans darrere el genoll. 

Repetim amb l'altra cama.

Continuem estirant la part interna de les cuixes els adductors. Ajuntem les plantes dels peus i les apropem al nostre cos tot el que puguem. 
A continuació, ens posem de genolls i posem les mans a terra i farem petits moviments amunt i avall, tot seguint la respiració i sent conscient del moviment pèlvic. En ioga s'anomena la postura del gat. 


Per acabar ens relaxem assegudes sobre els talons i deixem descansar el cos cap endavant amb les mans estirades i notem com s'estira tota la columna, respirem i ens relaxem.  En ioga s'anomena la postura del nen. 

Després d'aquesta classe pràctica, hem comentat sensacions, ha estat molt agradable, he sortit molt contenta de l'experiència, a veure com va la propera sessió. 
I això és tot per avui. 

Espero que us sigui tan útil com ho ha estat per a mi. 
I a vosaltres com us va anar? Quina va ser la vostra experiència? Us van ser útils aquestes classes? 

Per @Saidakn












lunes, 3 de abril de 2017

Cadireta de cotxe a contra marxa / Sillita de coche a contra marcha

Finalment, ens hem decidit pel que fa a la cadireta de seguretat del cotxe. En principi jo m'hagués deixat portar la primera que vam veure, ja em semblava bé, però vam decidir aparcar-ho per indagar una mica més.

Cercant informació!
Hi ha cadires de diferents grups depenent de l'edat i el pes de l'infant,  com podeu veure en la següent taula.



El que volíem fer en un principi era adquirir una grup 0 i després passar a una que va del grup 1, 2, 3. Però no ho acabàvem de veure clar i finalment després de llegir molt, vam decidir que volíem una cadira a contra marxa del grup 0-1. 

La cadira a contra marxa
Actualment hi ha països que ho tenen establert per llei i són les més segures del mercat en cas d'accident. Moltes famílies estan optant per aquest sistema de seguretat, nosaltres teníem els nostres dubtes. I si no s'adapta o no li agrada anar a contra marxa? Però els beneficis són tants que hem prioritzat la seguretat.

 Ja us contarem com va. 

Moltes cadires que van del grup 0-1 és poden girar, per tant, tot i que al principi són a contra marxa, després és converteixen en cadires en sentit de la marxa, algunes fins hi tot són giratòries i permeten màxima comoditat per l'adult a l'hora de seure a la criatura. 
Però teníem clar que volíem una cadira, exclusivament, a contra marxa i que hagués passat el PLUS TEST. 

La elegida és la Klipplan Kiss II Plus. És una cadira ben curiosa, a nivell estètic, deixa molt que desitjar però en seguretat i comoditat per l'infant sembla una de les millors sobretot perquè abarca des del grup 0 fins al grup 1, és a dir des del naixement fins als 18 kg o els 4 anys,  sempre a contra marxa.
El problema que tenen moltes cadires del grup 0-1 és que el nadó no acaba d'anar cómode necessiten un reductor a banda o van massa asseguts i el cap els sol caure cap endavant, de manera que no garanteix la seguretat del nounat. 
També influència el seient del cotxe, si són plans no hi ha problema però si tenen una lleugera inclinació, la cadira no queda ben posada i tendeix a caure cap al seient, s'ha de tenir en compte i provar-ho. 

De fet en vam provar unes quantes amb la nostra nevodeta de cinc mesos i ho vam veure clar.
  
La kiss II plus incorpora un reductor per a nadons molt confortable a més compta amb un suport metàl·lic que s'adapta amb Isofix o bé amb cinturó de seguretat. Després ho veureu al vídeo que us comparteixo. 

Per comprar aquesta cadira necessites buscar un punt de venda ja que no fan servei per Internet. Vam trobar un punt de venda a Vilanova " Silla coche bebe" on són uns experts en cadires de cotxe, a més, si busqueu per la web hi trobareu molts vídeos on presenten les cadires, nosaltres els hem vist quasi tots!! 

La tenda és una gran nau on hi ha un show room de cadiretes, tenen quasi totes les cadires actuals per poder provar-les al teu cotxe (també tenen una filial a Tarragona).

Primer esculls la cadira, la ensenyen en un seient de prova que tenen, per explicar-te com funciona i després cap al teu cotxe per comprovar si s'adapta correctament al vehicle i a les teves necessitats. 
Això ens va anar molt bé, de vegades les dimensions del cotxe o la pocició del seient poden fer que el nadó no vagi còmode. 

Ens va acabar d'agradar quan la vam veure posada al cotxe així que la vam encarregar.  En 15 dies ja la teníem llesta per esperar al nostre petit. 




Aquí us deixo unes quantes fotos del show room. 
Aquesta és la que nosaltres hem escollit, és una cadira molt confortable i com ja us he dit abans provar-la amb la nostra nevodeta va ser un factor clau, de vegades, una cadira et pot semblar molt bona però el nadó no hi va prou ben assegut. Us recomano, sempre que pugueu, provar-la abans de comprar. 








Per @Saidakn


________________________________________________________

Finalmente, nos hemos decidido con respecto a la silla de seguridad del coche. En principio yo me hubiera dejado llevar la primera que vimos, ya me parecía bien, pero decidimos aparcarlo para indagar un poco más.

¡Buscando información!
Hay sillas de diferentes grupos dependiendo de la edad y el peso del niño, como podéis ver en la siguiente tabla.
Lo que queríamos hacer en un principio era adquirir una grupo 0 y luego pasar a una que va del grupo 1,2 i 3.

Pero no lo acabábamos de ver claro y finalmente después de leer mucho, decidimos que queríamos una silla a contra marcha del grupo 0- 1.
 

 La silla en contra marcha: 
 Actualmente hay países que lo tienen establecido por ley y son las más seguras del mercado en caso de accidente. Muchas familias están optando por este sistema de seguridad, nosotros teníamos nuestras dudas. ¿Y si no se adapta o no le gusta ir a contra marcha? Pero los beneficios son tantos que hemos priorizado la seguridad. Ya os contaremos cómo va.

Muchas sillas que van del grupo 0-1 se pueden girar por tanto aunque al principio están en contra marcha, después se convierten en sillas en sentido de la marcha, algunas incluso son giratorias y permiten máxima comodidad para el adulto a la hora de sentar a la criatura.
Pero teníamos claro que queríamos una silla exclusivamente a contra marcha y que hubiera pasado el test plus.

La elegida es la Klipplan Kiss II Plus. Es una silla muy curiosa, a nivel estético, deja mucho que desear pero en seguridad y comodidad para el niño parece una de las mejores sobre todo porque abarca desde el grupo 0 hasta el grupo 1 siempre a contra marcha.

El problema que tienen muchas sillas del grupo 0-1 es que el bebé no acaba de ir cómodo necesitan un reductor aparte o van demasiado sentados y la cabeza les suele caer hacia adelante, por lo que no garantiza la seguridad del recién nacido. También tiene cierta influencia el asiento del coche, si son planos no hay problema pero si tienen una ligera inclinación, la silla no queda bien puesta y tiende a caer hacia el asiento, se debe tener en cuenta y probarlo.

De hecho probamos unas cuantas sillas con nuestra sobrina de cinco meses y lo vimos claro.

 La kiss II plus incorpora un reductor para bebés muy confortable además cuenta con un soporte metálico que se adapta con Isofix o con cinturón de seguridad. Después lo veréis en el vídeo que os comparto.

 Para comprar esta silla necesitas buscar un punto de venta ya que no hacen servicio por Internet. Encontramos un punto de venta en Vilanova "Silla coche bebe" donde son unos expertos en sillas de coche, además si busca por la web encontraréis muchos vídeos donde presentan las sillas, nosotros los hemos visto casi todos !!

La tienda es una gran nave donde hay un show room de sillitas, tienen casi todas las sillas actuales para poder probarlas en tu coche.

Primero eliges la silla, te la enseñan en un asiento de prueba que tienen, para explicarte cómo funciona y luego hacia tu coche para comprobar si se adapta correctamente al vehículo y a tus necesidades. Esto nos fue muy bien, a veces las dimensiones del coche o la posición del asiento pueden hacer que el bebé no vaya cómodo.

Nos acabó de gustar cuando la vimos puesta en el coche así que la encargamos. En 15 días ya la teníamos, lista para esperar a nuestro pequeño.

Silla coche bebe 
Arriba podeis ver unas cuantas fotos del show room.

Esta es la que nosotros hemos elegido, es una silla muy confortable y como ya os he dicho antes, probarla con nuestra sobrina fue un factor clave, a veces una silla te puede parecer muy buena pero el bebé no va suficientemente bien sentado. Os recomiendo, siempre que podáis, probarla antes de comprar.



Por @Saidakn