lunes, 30 de enero de 2017

Benvinguts a Hollanda/Bienvenidos a Hollanda

Aquest post és una mica especial per a mi, parlaré de com enfrontar la discapacitat d'un fill. Encara no tinc fills però ara que estic embarassada he pensat molt amb el tema. Alguns ja ho sabreu, altres encara no, el meu germà bessó, el Ramon té una paràlisi cerebral. Aquesta paràlisi li afecta a la mobilitat i la parla. Va ser causada per falta d'oxigen en el moment del part. Els pares i tota la família va haver d'aprendre com tirar endavant sense enfonsar-se i buscant com donar una millor qualitat de vida al meu germà. Fa trenta-tres anys no hi havia Internet ni tants recursos com tenim ara, tot i així, van fer allò que van poder i encara ho fan actualment.

Si us he de ser franca, ser mare, em fa respecte, no per no saber com fer-ho sinó per la responsabilitat que comporta.

Mai s'està preparat per acollir amb assertivitat un fill amb dificultats, però està preparat per rebre el cop ajuda a pal·liar el dolor.

La vida al costat del meu germà m'ha ensenyat moltes coses, una d'elles ha estat, saber fer front a les adversitats que la vida ens presenta, saber adaptar-me al medi i ser feliç amb allò que tingui.

Quan estava estudiant magisteri recordo com una professora ens va llegir un relat, va ser molt emocionant, comparava el fet de ser pares d'un nen amb discapacitat amb la planificació d'un viatge esperat que canvia de destí inesperadament.

Us deixaré la petita història que va escriure Emily Perl per què opineu vosaltres mateixos.




Alguns en llegir-la haureu recordat un curt que va emetre's fa uns anys dirigit per Emilio Aragon "Playa y Montanya" que ens deixa el mateix missatge, us deixo també l'enllaç del vídeo.


Què en penseu de tot plegat?

Per @saidakn

___________________________________


Este post es un poco especial para mí, habla de cómo afrontar la discapacidad de un niño. Aún no tengo hijos pero ahora que estoy embarazada he pensado mucho en el tema. Algunos, ya lo sabéis, otros todavía no,  mi hermano gemelo, Ramón, tiene parálisis cerebral. Esta parálisis afecta su movilidad y el habla. Fue causada por falta de oxígeno en el momento del parto. Nuestros padres y toda la familia tuvieron que aprender a sobrellevar la situación y buscar cómo darle una mejor calidad de vida a mi hermano. Hace treinta y tres años no tenian Internet ni tantos recursos como los que tenemos ahora, aun así, hizieron lo que estaba en sus manos y todavía lo hacen hoy.

Si tengo que ser sincera, ser madre, me hace respeto, no por no saber cómo hacerlo sino por la responsabilidad que conlleva.

Nunca se está preparado para recibir con asertividad un hijo con dificultades, pero estar preparado para recibir el golpe ayuda a aliviar el dolor.

La vida al lado de mi hermano me ha enseñado muchas cosas, una de ellas ha sido, saber cómo lidiar con las adversidades que la vida me presenta, saber adaptarme al medio y ser feliz con lo que se tiene.

Cuando era estudiante, recuerdo como una profesora nos leyó un cuento, fue muy emocionante, compararaba el ser un padre de un niño con una discapacidad con la planificación de un viaje y el un cambio de destino inesperado.

Dejo la pequeña historia que escribió Emily Perl para que opinéis vosotros mismos.




Algunos al escuchar la història os habrá recordado un corto que fue difundido hace unos años dirigido por Emilio Aragón "Playa y montaña" que nos deja el mismo mensaje, les dejo también el link del video.




¿Cuál es vuestra opinión?

Por @saidakn



No hay comentarios:

Publicar un comentario