Per aquest motiu avui us presento tot el que heu de saber per crear la taula de la pau.
Segurament algunes famílies useu la cadira de pensar i trobareu que a fi i al cap la taula de la pau dóna el mateix resultat. Però parlarem de les diferències i vosaltres mateixos decidiu què és allò que més us convé.
Una cosa hem de tenir en compte, els adults ens hem de sentir còmodes en allò que fem i ha d'anar d'acord en lo nostre tarannà. Depenent del bagatge, les vivències i les ganes de canviar, farem allò que sentim.
Les pors i les inseguretats dels adults sovint afecten la manera en què actuem davant l'infant.
Està clar que l'autoritarisme, la por, la violència, la força funcionen, però a quin preu? És el que realment volem per als nostres menuts? Com resoldran ells els seus problemes si els donem aquest l'exemple? Seran adults assertius?
Si resolem els conflictes amb violència, els infants aprendran a fer-ho usant la força física. La cadira de pensar no deixa de ser un càstig per alguna mala conducta. Si la intenció és que el menut es tranquil·litzi potser oferim-li un espai on ho pugui fer de manera voluntària on se senti acompanyat, segur i pugui anat aprenent a resoldre els conflictes de manera assertiva.
La taula de la pau
Primerament hem de crear l'espai físic amb els materials que hi volem posar, seria interessant que l'infant participes d'aquest procés.
Hem de buscar el lloc de la casa on ubicar-la, pot ser una tauleta, amb una cadireta o uns coixins, hem d'intentar crear un lloc tranquil i agradable.
Què hi posem?
Us deixo un seguit d'idees, no fa falta que les posem totes simplement les que acordeu.
-Elements de la natura (planta, alguna pedra especial, una mica de sorra...)
-Pot de la calma
-Pilotes toves, per prémer o tirar
-Coixins, per descarregar energia
-Rellotge de sorra
-Pal de pluja
-Arbre musical
-Conte
-Papers per estripar, ratllar o escriure depenent de l'edat de l'infant
-Plomes
-Mocadors
-Mirall
-Alguna foto
-Vela
Com usem la taula de la pau?
La idea és que una vegada tenim l'espai físic, en comencem a fer-ne ús.
A diferència de la cadira de pensar no l'obliguem anar-hi, el convidem, se li proposa i se l'acompanya si és necessari o si ho desitja.
Quan hi ha un conflicte, abans de poder parlar-ne ens hem de calmar i a la taula de la pau, ho poden aconseguir.
Els infants aprenen a ser responsables de les conseqüències dels seus actes.
La taula de la Pau dóna bons resultats, per què els infants necessiten reconèixer les seves emocions i aprendre a gestionar-les.
Des de ben petits que ho podem posar en pràctica.
El nostre petit té dos anys, encara no tenim taula de la Pau, però si podem acompanyar-lo en les seves rabietes. Baixar a la seva altura, verbalitzar-li quan ens fa mal (així no, a poc a poc, ens fa mal, no ens agrada). Si té ganes de tirar pedres, li diem (aquí no podem tirar pedres, busquem una pilota o un lloc segur per fer-ho) Al final es tracta d’estar-hi present i usar el sentit comú.
Espero que us hagi estat útil.
Espero veure les vostres taules de la Pau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario