miércoles, 27 de diciembre de 2017

El llibre de la setmana IX

Aquest any la meva amiga invisible m'ha fet un súper regal. Sabia que m'agradaria per això em va regalar aquest conte que us presento avui. Gràcies Cristina!

Una vegada més l’editorial Kalandraka ens sorprèn amb un imprescindible. El llibre de l’autora Marta Azcona ha estat il·lustrat per Rosa Osuna i traduït per Ignasi Centelles, una meravella sobretot pel missatge que ens transmet.

Un regal diferent narra el dia de l'aniversari del Marcel que convida el seu amic Tristany a berenar. Aquest l'obsequia amb un regal, però no va ser l'esperat pel seu amic. Després de jugar-hi tota la tarda en Marcel descobreix que no hauria pogut tindre millor regal, un tros de roba que li havia sobrat d'unes cortines, amb la qual van jugar i imaginar, fins a acabar esgotats.

Amb la lectura d'aquest conte podem treballar diferents aspectes.
- De vegades la canalla posa expectatives en regals i no es compleixen, per això han d'aprendre a canalitzar la frustració i a ser agraïts amb la persona que ha dedicat el seu temps i esforç a preparar el regal. Valorar el detall més que el valor, crec que és una cosa que hem d'ensenyar des de ben petits.
- Un altre aspecte que em va agradar molt és que tenim a l'abast molts materials no estructurats que podem usar de joguines amb els quals estarem fomentant la imaginació i la llibertat d'explorar. Com menys coses fa una joguina millor per al desenvolupament cognitiu del nen. Amb això no vull dir que no han de tenir joguines, però és una cosa molt important a tindre en compte sobretot aquests dies en què entraran tants de paquets a les nostres llars.
- A més a més el conte amaga un personatge que segueix als protagonistes i acaba fent el seu propi retall de roba per jugar com han fet el Marcel i el Tristany, a veure si el descobriu.




jueves, 21 de diciembre de 2017

El llibre de la setmana VIII


En aquestes dates nadalenques no us recomano un llibre sinó que aneu a la biblioteca i o a la llibreria per triar un conte de Nadal. Llegir contes relacionats amb el que s'està vivint em sembla una idea genial. Aquí us deixo una petita mostra dels contes de Nadal. I vosaltres teniu un conte de Nadal preferit? Vinga va animeu-vos i a veure si l'any que ve en faig unes quantes ressenyes.
Bon Nadal i bones festes!





Per @Saidakn

miércoles, 13 de diciembre de 2017

Llibre de la setmana VII


He estat uns dies sense publicar el llibre de la setmana, la tornada a la feina i el bebè no em deixa temps per escriure. Quan arriba la nit estic molt cansada i sense energia. A vosaltres també us passa, mamis?

Avui us presento un conte molt dolçet per als petits de casa. Encara no li he explicat al Max, però en tinc moltes ganes, m'imagino al seu llitet, amb les llumetes i explicant-li aquest conte.

Endevina com t’estimo, és un llibre de l’autor Sam McBratney i il.lustrat curosament per l’Anita Jeram. Una vegada més l’editorial KóKinos ens regala una meravella de conte. Un relat d'una petita llebre que intenta quantificar quan estima a la seva mare i aquesta el sorprèn dient-li com ella l'estima una mica més encara. En definitiva un amor de llibre per compartir amb els vostres petits.



Per @Saidakn

sábado, 9 de diciembre de 2017

El collit




 Us explicaré com ens va a nosaltres.
Quan en Max tenia 2 mesos i solia dormir aproximadament sobre unes 12 hores diàries repartides entre nit i dia. Es despertava per a mamar cada dues hores i de vegades es tornava a dormir, tot i que, cada vegada va anar canviant i es passava més estones despert i interactuant amb l'entorn. Ara amb cinc mesos i mig el patró de son ha canviat una mica, durant el dia fa petites dormides, a mig matí, a la migdiada, a la tarda... Però quan arriba la nit intentem seguir una rutina, bany, poca llum i a dormir aviat. Ara, aguanta unes tres hores i mitja o quatre sense despertar-se per mamar, però, després depèn de la nit és desperta més o menys vegades. Ell el que vol és està prop meu.

Durant el dia dorm a qualsevol lloc al Moisès que tenim al menjador o a la maqueta. A la nit és una altra història, amb la lactància materna vam optar pel collit de manera que dormim tots a la mateixa habitació amb la comoditat que això comporta.

- penso que se sent més protegit
- quan és desperta el sentim de seguida i quasi mai plora
- quan mama no m’he d'aixecar, per tant no em desvetllo tant i és més fàcil tornar-me a dormir
- segons diversos articles que he llegit disminueix la mort sobtada dels nadons

De fet, el collit no és una moda ni una novetat. Sempre s'ha compartit habitació amb els pares o altres membres de la família, potser per manca d'espai o comoditat. Sigui com sigui el meu germà i jo ho vam fer fins als 7 anys i no ens va anar gens malament. Després sempre vam compartir habitació tots dos.

Dormir acompanyat és un plaer i enriqueix molt la relació entre iguals i progenitors.
Suposo que cadascú ho fa de la millor manera que pot i potser les diferents circumstàncies de cada família fan que prenguem una decisió o altra.

En definitiva crec que el nadó, en aquest cas en Max gaudeix molt més del son quan hi sóc a prop i si pot dormir als meus braços millor que millor. 
Malauradament, nosaltres no podem ser-hi sempre, per tant jo sempre que puc gaudeixo de veure'l dormir prop meu, ni acostumar-se ni res quan arribi el moment de canvi ja ens acostumarem a la nova manera.

Per @Saidakn