Un cap d’any diferent

Aquest any hem celebrat l'arribada del nou any a casa, amb el petit i sense amics ni família.
Teníem clar que l'arribada d'en Max ens canviaria la vida. Ara ja no som dos, sinó tres i el nostre fill té necessitats diferents de les nostres, per això hem de mirar d'adaptar-nos.
Al principi era tan petit que el portàvem per tot arreu i ell tan sols dormia, anàvem a sopar, amb amics, de restaurant, ho seguíem tot sense problema. Fa uns mesos que la cosa va canviar, ja necessita la seva rutina, bany relaxant, massatge, pit i a dormir al seu llitet o al nostre, la majoria de nits ni toca el seu llitet! Aquesta rutina és important per a ell i també per a nostres, per això, no ens va gaire bé sortir a les nits ni tindre gent a casa. Així que, ens adaptem a les seves necessitats. Per cap d'any no ha estat diferent, així que vam encarregar sushi, vam cuinar unes gambes i les postres. La taula guarnida i amb la millor companyia vàrem celebrar l'últim sopar de l'any. En Max va despertar per fer les campanades, tots amb el pijama, al sofà, tapats amb la manta i mirant la tele, junt amb el nostre gosset i a la llum de l'arbre. Res a envejar a altres anys i fins hi tot vam ballar un parell de cançonetes abans d'anar al llit.
Per un moment em va recordar algun cap d'any de menuda en què ens quedàvem a casa fent exactament això, esperar les campanades mirant de no adormir-te.
Comencem l'any amb pau i serenor contents de la família que hem format i entusiasmats pel camí que ens queda per fer junts.

Bon any a tothom!